Dilluns, 28.6.2010. 05:00 h
Les majories del demà

carregant
Després de quatre anys d’espera sembla que va de veres i que aquesta setmana s’enllestirà la sentència de l’Estatut al Tribunal Constitucional, que ha acumulat diversos fracassos i moltes pressions polítiques en un o altre sentit. Els defensors de l’Estatut –i per tant del marc autonòmic– proclamaran la il·legitimitat de l’alt tribunal espanyol per sentenciar el marc d’autogovern català i n’assenyalaran, una per una, les mancances en les que s’ha fonamentat el front comú dels partits catalans. Oblidaran, però, que els deu jutges del TC no incompleixen cap llei i que jutjant un Estatut ratificat a les urnes no fan altra cosa que allò que els encomana una Constitució que, per bé o per mal, el 1978 van votar CiU, PSC i ICV-EUiA i de la qual encara no n’han renegat. La situació interina de quatre dels magistrats, per bé que irregular gràcies al desacord partidari per renovar-los, és un fet habitual en molts càrrecs d’altres institucions de l’Estat, que no per això deixen de complir el ‘mandat constitucional’.
A curt termini, els partits buscaran que la sentència millori les seves expectatives electorals o, si més no, que no les empitjori situant-los en disjuntives incòmodes a pocs mesos de la cita amb les urnes que, després que el TC rebregui l’autogovern català amb pocs miraments, obrirà una nova etapa política.
En aquest punt el protagonisme, més que ens els partits i en la societat civil mediatitzada en major o menor mesura, serà per un segment important de la població. El darrer sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió dibuixava un escenari clar i compartimentat però no estanc. El 21% dels catalans exigeix obertament un Estat propi, al 35% ja els està bé el marc autonòmic actual –tot i que s’entén que sense més retallades– i un 31% reclama un estat federal o confederal. A aquests, el TC els barrarà el pas sense miraments i si bé el PSC, CiU i ICV formulen discursos amb els que aquest 31% se sent identificat ni els uns ni els altres són capaços de mostrar un full de ruta creïble per tal que les seves idees per a Espanya passin algun dia de somni a realitat. Al 31% li toca decantar la balança i l’independentisme, que depèn d’ell mateix, ha de persuadir (i excel·lir en tots els àmbits) per assegurar que se sumin al 21% i no al 35%. En joc hi ha les majories del demà.