Toca una reacció de cop al bot a la importantíssima jornada viscuda ahir. Tensió màxima i optimisme creixent a mesura que avançava el temps de reunió, desfermat en conèixer la notícia que la vicepresidenta corria cap a Palau. Reconec que havia escrit un primer apunt per a avui fa dos dies. Estava convençut que el president faria una nova sortida unilateral, semblant a la del 9N: un nou cop de peu i endavant prometent només canvi de Govern, les estructures d'estat i l'inici d'una convenció constitucional. No m'hi havia passat mai en aquests cinc anys de gairebé article diari, però aquest me l'he hagut de menjar amb patates. Sí. Hi ha hagut acord. Francament, aquests darrers dies no m'ho pensava. Cessions de tothom. Rellevants. Que fan mal. Fins i tot diria molt de mal. Però que eren imprescindibles si volíem arribar a un punt de trobada acceptat per tothom. I el procés només podia sobreviure des del manteniment d'una base mínima d'entesa entre els dos grans partits del país. Com ha dit el president, gairebé qualsevol acord és molt millor que un brillant desacord.
Molt més que salvar els mobles!
|
- Publicitat -
Ens movem encara a hores d'ara en uns marges d'inconcreció excessius, però crec possible afirmar que l'acord té tres elements molt clarament positius. El primer, salva la presentació plural de l'independentisme en tres llistes que abasten tot l'espectre ideològic i asseguren els millors resultats possibles en nombre d'escons. El segon: compromet un full de ruta compartit (que els protagonistes anuncien prou consensuat ja a hores d'ara) per al dia després de la victòria electoral dels independentistes, element absolutament central per fer viable el procés de desconnexió. El tercer: salva l'Assemblea Nacional Catalana, la qual, forçada a posicionar-se en cas de desacord, entrava clarament en una posició de futur insostenible. L'acord té un element punyent, clarament negatiu: l'enèssim retard en la convocatòria electoral, una vegada exhaurit el mandat de 2012 per a la Consulta, i amb la possibilitat que la flama hagi quedat malmesa per tants mesos de distància entre el 9-N i el 27-S. I posat tot plegat a la balança només es pot concloure una cosa: som-hi!
Publicitat
