Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Premsa local i Línia Badalona

|

- Publicitat -

Em permetran que avui parli de premsa, de premsa de Badalona, de Línia Badalona, un quinzenal on m'han convidat a escriure cada quinze dies, cosa que em plau.. La premsa local, des de Revista de Badalona i El Punt (ben enyorats) Badalona 2000 (que aquest mes complirà 25 anys) o El Tot mateix, narra històries, explica fets; posa a l’abast de molta gent esdeveniments que han passat més a prop o molt poc lluny de l’entorn més immediat. Ens acosta d’alguna manera a altres mons i ens els explica amb una lògica que pretén ser entenedora, però que a vegades fa que els fets esdevinguin petites ràfegues d’informació que formen un mosaic indesxifrable, també és cert.
 
El tret característic de la premsa local és que aquests mons són Llefià, o Casagemes, o Artigues, o Dalt la Vila. Són mons nostres -que no monstres- que són aquí, tenen a dir i volen saber.
 
Agafem Línia Badalona i pensem com la llegim. Donem una ullada general a la portada i ens trobem amb sis-set temes que, generalment, no tenen res a veure els uns amb els altres: “El Govern municipal ofega l’oposició”; “Picabaralla per a una adjudicació”; “L’Ajuntament apuja els impostos”; “ICV-EUiA denuncia el “tracte de favor” a una escola privada”; “Albiol repetirà estratègia?”. “Els terrenys del camp del Centenari entren a subhasta”… Així, ens trobem que, en pocs minuts, el lector ha viatjat per territoris locals i temàtiques molt diverses. Si l’exercici el continuem a través de tot el diari, veurem que el mosaic és encara més gran. Som davant d’una colla de pàgines dividides en seccions –fins i tot amb una magnífica agenda- que parcel·len i realcen la realitat que ens envolta.
 
Aquesta realitat és construïda i narrada per uns actors socials, els periodistes, que treballen a partir d’una agenda temàtica i unes formes de treball (rutines) molt similars en totes les redaccions. Si comparem periòdics, trobarem que tracten gairebé cada dia els mateixos temes, i sovint de forma gairebé idèntica… Però en la premsa comarcal i local (ara, a Badalona, només gratuïta), ens “toquen” el més proper, i és perquè són la premsa de casa. L’editor d’aquest Línia és badaloní i ha apostat per Badalona posant-la en les nostres mans, amb una rigorositat i professionalitat excel·lents, com totes les publicacions del Grup Comunicació 21. Entre tots hem de consolidar aquesta aposta d’en David Centol i fer possible que, ben aviat, tinguem a les mans un setmanari que esdevingui de referència, com en el seu dia ho van ser Revista de Badalona i El Punt.
 
El món ciutadà és divers, com ho és al mateix Món, i la premsa ha de ser un reflex d’aquesta diversitat. La complexitat, la llunyania, el desconeixement i les limitacions pròpies de la manera de fer dels periodistes –una de les més importants és que sovint treballen amb un temps limitat- són alguns dels elements que fan difícil poder oferir una visió completa i en profunditat de les realitats que presenten. D’aquí la importància del mitjà de proximitat comarcal i local i el seu enorme valor. Fa tot això que també tenen els altres, però a casa, amb la gent de casa, amb les crítiques del veí, del forner, del cafeter i del polític de torn, aquell que troben tot sortint del cine i ens fa saber el seu enuig per vés a saber què.
 
Les formes de treball dels periodistes, sovint anomenades rutines, es poden definir com les estratègies i operacions que realitzen els professionals de la informació per convertir un fet en notícia. El periodista es posa en contacte amb unes fonts que li proporcionaran la informació necessària per entendre i explicar el fet. I aquestes fonts som moltes vegades nosaltres mateixos, els badalonins, que ens convertim en ambaixadors de les notícies, a vegades en inductors, i potser també en els crítics més ferotges.
 
He volgut parlar d’aquest periòdic local per fer passar aire fresc cap als seus periodistes, que, creguin-me, són tan bons com els d’aquell diari de la capital que tot s’ho menja, menys les coses locals.- ESTANIS ALCOVER i MARTÍ

Publicitat

Opinió

Minut a Minut