Opinió amb independència. Dijous, 21 de setembre de 2017 01:41 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Estanis Alcover


Dissabte, 27.5.2017. 13:08 h

Hem d'apostar pel periodisme d'investigació per a mitjans locals

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Va ser Marshall McLuhan qui va dir que el naixement de la informàtica, no solament representaria l'evolució dels mitjans de comunicació i el naixement del veïnatge universal, sinó també una transformació en la manera de sentir i entendre el món. El periodisme local i comarcal de Catalunya no podia mantenir-se aliè a aquests canvis. El pas de la informació de formats escrits, que limitaven la seva difusió, a formats digitals, va obrir la possibilitat que aquestes dades puguin ser emmagatzemats en plataformes i vistos de manera simultània per un nombre indeterminat de lectors. Cal reconèixer que l'ACPC va ser pionera a l'Estat espanyol i en l'època que era presidida per Ricard Rafecas va iniciar els seus socis cap al món digital i va obrir una biblioteca de mitjans de proximitat associats, que més tard va ampliar el president Antonio Garrido, ja amb un servidor i dominis propis. Fou la primera pedra del que anys més tard l'APPEC batejaria com a iQuiosc, i l'avantguarda del pes específic que l'associació AMIC ha aconseguit amb l'agrupament de la immensa majoria de digitals catalans i el seu reconeixement des d'OJD Interactiva.

Es veu clarament que el pensament de Marshall McLuhan ha anat més enllà. No només estem davant d'una evolució i una florida de veïnatge universal, sinó també una transformació en la manera de sentir i entendre el món. El periodisme de proximitat català no podia mantenir-se aliè a aquests canvis. Amb lentitud, però també amb fermesa, els recursos digitals, habilitats per aprendre a desenvolupar-se en el nou camp de treball, van permetre als diaris i setmanaris locals simplificar processos d'anàlisi que en el passat eren enutjosos, i els va permetre replantejar la manera de dur a terme una investigació periodística, potser incipient, però el suficient perquè s'hi hagin apuntat publicacions de caràcter mensual i trimestral que de mica en mica traspassen la informació oral amb la digital, afirmant, millorant i ampliant les fonts. Des de la modèstia de comarques, els editors de proximitat han anat assumint el repte imposat per internet, adquirint els coneixements necessaris per obtenir informació, processar-la i convertir-la en un producte amb interès per als lectors, el que, de bracet amb el paper, continua manteniment aquests mitjans com els més llegits i els que menys passos enrere han hagut de fer durant la darrera i llarga crisi.

L'aposta digital ha estat enfortida sobretot pels periòdics gratuïts, que es van llançar a la piscina en veure-hi una possibilitat de créixer i expandir-se pel territori amb uns costos continguts. Podem dir ara també que els editors de proximitat estan entrant en el nou periodisme de l'afirmació, en el periodisme de dades, amb l'empenta de sites escrits i pensants en català que estan guanyant al lector del país, com VilaWeb, NacióDigital, elMón, Directe, i altres.

Una de les característiques del periodisme de dades de proximitat és que està regit pel principi de la incertesa: hom seu davant la pantalla de l'ordinador, però no sap amb què es trobarà al final del camí. Senzillament, es pot començar amb una sospita, es descarreguen taules amb dades d'una pàgina i es formula una hipòtesi, però pot passar que, en algun moment, l'assumpte faci un gir inesperat i s'acabi trobant amb una notícia de gran impacte entre els lectors. O pot ser que passi el contrari: que s'inverteixi un nombre determinat d'hores seguint-li el rastre a una notícia i resulti que al final no hi havia res.

Estic convençut que el periodisme de dades no estarà només comandat per les grans capçaleres, sinó que sembla fet a mida pel periodisme local i comarcal; és un nou tipus de periodisme, molt més col·laboratiu, en el qual tots treballen per a tots i aquesta és la saba del periodisme "de casa" que, a més, aporta una gran motivació: com atrapar el peix gros de la primícia no fent servir només la cerca avançada de Google. He estat testimoni en una redacció local de com fer una recerca d'informació no administrativa.

Era necessari conèixer la taxa de dones afectades per càncer de mama en una comarca, i el redactor se'n va anar a fer la recerca al Google acadèmic. Amb naturalitat, aquest jove periodista –que encara està fent el treball i per tant no destaparé–, em va explicar que al Google acadèmic poden trobar-se els estudis fets per universitaris i acadèmics que no figuren en altres bases de dades. Amb tota modèstia em va dir que només fa cas al seu professor de periodisme de Castelló, que li va donar dos consells genials: tenir sempre a la mà una llista amb els llocs de l'Administració –local, supramunicipal, provincial i nacional– més importants, i mirar tutorials per YouTube sobre l'ús d'aquesta eina per aclarir qualsevol dubte que pogués tenir sobre el tema.

Encuriosit vaig preguntar-li si amb els pocs recursos de la redacció del seu setmanari es pot treballar correctament el big data i si es pot trobar en la disjuntiva de no saber si, per publicar un text basat en estadístiques, ha d'utilitzar una eina sofisticada (que potser no tindrà) o una altra amb menys bemolls. Em diu que el repartidor o el cambrer d'on esmorza són el seu termòmetre. Si ells no entenen el que he fet o estic fent, vol dir que els meus gràfics són massa complexos i que no funcionen. Entenc el missatge: la millor eina no és la més complicada, sinó la que més s'entén i això no resulta onerós per a un editor de proximitat, es tracta de tenir talent a la redacció.

He anat preguntant i comprovo que l'ús de les fonts digitals en el periodisme de proximitat està arrelant i a poc a poc anirà adquirint rellevància i visibilitat a través de la troballa de primícies. Però, és clar, no és qüestió de bufar i fer ampolles. Cal sumar "hores darrere", fer preguntes correctes per rebre respostes correctes. Provar eines desconegudes (i gratuïtes) i equivocar-se. Provar de nou i tornar-se a equivocar, i seguir provant a continuació fins a adquirir el domini d'aquestes. Curiositat. Perseverança. Disciplina. Vet aquí la clau per trobar primícies. Però què els hem d'explicar a aquests editors de comarques, si saben ben bé què interessa a la seva societat! Amb el digital i el big data ballant junts ho posaran encara més difícil als grans diaris de la capital.


lectures 560 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Estanis Alcover

Estanis Alcover logo rss

Co Founder & Advisory Partner: Mediàtic - Marketing Communications

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.