Opinió amb independència. Dijous, 21 de setembre de 2017 01:41 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Estanis Alcover


Dimecres, 13.9.2017. 11:21 h

Podem fer Badalona més atractiva?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix






És només l’alcaldessa i l’Ajuntament els encarregats de crear una Badalona més bonica per a tothom, no deixant-la en mans de grans inversors privats i el mercat lliure? No, som tots els badalonins. I així ho explico des de Comunicació 21:

Per què ens agraden més unes ciutats que unes altres? Per què la majoria de les urbs antigues ens agraden més? Moltes són boniques però, per què només unes poques transmeten aquest encant especial?

Alain de Botton (1969), filòsof i escriptor suís, considerava que l'art de fer ciutats atractives estava en declivi, constatant que des de 1905 no se n'havia construït cap. Per aquesta raó, entre altres, va fundar en 2008 L'Escola de la Vida (The School of Life), a Londres, un centre que pretén desenvolupar una nova visió educativa centrada en la intel·ligència emocional a través de la cultura.

De Botton va trobar necessari establir uns principis que expliquessin el perquè unes ciutats són més belles i desitjables que altres. En forma de manifest en va elaborar sis considerats, la base per convertir les ciutats en llocs atractius, tant per a qui hi resideixen com les visiten. Entenc, després d’haver-les llegit unes quantes vegades, que són extra-polables a Badalona, sense cap mena de dubte.

Varietat i ordre
Cada ciutat hauria de tenir un ordre visual, un ritme que estableixi un cert balanç i simetria en la seva arquitectura. Barcelona, a manera d'exemple, es considera una ciutat molt més agradable (visualment) que Madrid, ja que hi ha certa harmonia en tots els seus elements arquitectònics. De totes maneres, De Botton especifica que un excés d'ordre a la ciutat pot causar problemes urbans, convertint-se en estructura alienígena, com ara les ciutats emmurallades tipus Kowloon, on podien viure una gran aglomeració de persones en molt poca superfície.

Sense oblidar la complexitat, ha d'haver-hi un equilibri tant d'ordre com de varietat estètica.

Vida visible
Es valoren molt més els espais públics visibles, actius, plens d'activitat i vida urbana. Això potencia la calidesa i dóna sentit d'identitat i permanència a les ciutats. De Botton ho exemplifica amb les obres de Canaletto, un exemple indispensable per entendre aquest principi. Són necessaris carrers plens de vida, on els habitants puguin comunicar-se a través d'una mirada o un gest, on es potenciï més el contacte humà que el virtual.

Compactació
Viure en ciutats compactes com Badalona o ciutats extenses com una colla de nord-americanes (Phoenix, Los Ángeles) afecta el comportament urbà, ja que en el cas de ciutats de gran extensió, es consumeixen molts més recursos energètics tant per la seva extensió com dispersió urbana.

Són molts els que prefereixen viure allunyats dels centres, generant nous suburbis d'àrees únicament residencials connectades a través d'extenses vies interurbanes, depenent generalment del transport privat. En canvi, en ciutats com Barcelona hi ha espais comuns, com places i parcs, on el sentit de pertinença es fa visible i palpable, considerant aquests una extensió de l'espai privat. Aquest és un bon exemple per a Badalona, que ho va intentant, però sense gaires recursos.

Orientació i misteri
El filòsof considera que perdre’s per la ciutat, descobrir noves rutes i caminar a la deriva, és una cosa necessària i atractiva que no necessàriament ha d'involucrar inseguretat (al desconegut). De Botton suggereix que descobrir racons urbans, per carrers estrets i estretes, crea una atmosfera de misteri agradable; per contra, la creació de grans avingudes i bulevards suggereix un cert ordre també necessari. Per aquesta raó, considera que hi ha d'haver un equilibri dimensional viari, on unes vies ofereixin orientació i altres misteris. Sembla que assenyali amb el dit el Dalt de la Vila badaloní.

De Botton creu en l'exposició de la vida pública dels seus habitants en els carrers però mantenint la privacitat. És un debat pels badalonins.

Escala
Avui en dia, moltes ciutats s'estan associant a la mida de les seves construccions, arribant en certs casos a proporcions desmesurades i sense sentit. Ciutats com París, Roma o Amsterdam han optat, però, per mantenir reduïda l'escala de les seves construccions. De Botton considera depriment que icones de les ciutats d'avui exemplifiquen grans corporacions i empreses privades.

Com si mirés cap a Bétulo, el filòsof considera que el límit ideal per edificar són cinc pisos: densos, compactes i ajustats. Si se sobrepassa aquest límit, l'edifici ha de ser alguna cosa especial, alguna cosa que la humanitat pugui estimar i recordar. Per això, el filòsof especifica que les grans construccions que han estat valorades durant generacions corresponen a aquelles que reflecteixen la societat on s'han realitzat.

Local
Els elements distintius de les ciutats són fonamentals. Aquestes han de marcar la diferència les unes de les altres a través, per exemple, dels seus materials i tècniques constructives.

És bonic que cada ciutat tingui el seu estil i un caràcter únic amb noves formes i varietats constructives. Així doncs, hi ha ciutats caracteritzades per les seves construccions de pedra (Edimburg), maó (Londres), etc. i altres que estableixen prototips reproduïbles arreu del món (ja sigui col·locant un gratacel similar al mig del desert, enmig de l'oceà, o en ple centre financer d'una metròpolis). Cal trobar un estil adequat al lloc on s'emplaça l'edifici.

Així, el filòsof aborda aquest principi centrant-se en dues àrees: la confusió intel·lectual al voltant de la bellesa i la manca de voluntat política. A la primera, De Botton considera que la certesa de què i què no és bonic és un tema subjectiu que, aplicat a la ciutat, depèn de l'estat sensitiu de cada persona en cada lloc. En tant a la segona, considera que són només els governs els encarregats de crear ciutats més boniques per a tothom, no deixant-les en mans de grans inversors privats i el mercat lliure.

Podem millorar la nostra ciutat? Podem fer Badalona més atractiva? Hi ha molta feina a fer.

Submit to Facebook

lectures 332 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Estanis Alcover

Estanis Alcover logo rss

Co Founder & Advisory Partner: Mediàtic - Marketing Communications

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.