El dilema del socialisme oficial català és pot exemplificar de manera sintètica ensems que força aproximada si contrastem les posicions polítiques de la Sra. Carme Chacón i del Sr. Josep Lluís Carod Rovira  (http://in.directe.cat/francesc-bellmunt/blog/carod-o-chacon-thats-the-question ). És possible fer el mateix exercici d'aproximació en el camp de sobiranisme? Sí, i em sembla que de manera molt més específica. De fet, el dilema dels socialistes oficials, militants del PSC i també alguns d'ICV, pertany a una esfera ideològica i política transcendent i prou allunyada de la pugna electoral pura i dura. Llegir-ne més

Els afroamericans van expressar de mil maneres la seva alegria quan Obama va ser elegit president. Les mateixes reaccions d'eufòria i suport s'han observat entre molts altres grups de ciutadans i en molts països diferents quan un dels seus components destacats és escollit per a dur a terme alguna tasca de responsabilitat política o social d'importància nacional. Lògic Aquestes fonts d'alegria troben en els professionals de la informació i en els artistes el millor camí per materialitzar-se: escrits,  imatges gràfiques al·lusives a la naturalesa del o de la líder, relats metafòrics escampats per mitjans diversos - la samarreta i internet fan gran la taca - i èpica favorable per terra mar i aire. Llegir-ne més

Sainet estival d'un acte i un quadre per a representar davant del Guernica de la Sala Sabatini, segona planta del Museu Reina Sofía de Madrit. (Any 2010. Zapatero s'està mirant el quadre de Picasso fent el pi. Entra Rajoy, suat) Rajoy Perdona que llegue con un siglo de retraso pero és que el tráfico desde el museo del Prado está imposible. Zapatero ¿Qué tal las Meninas? Rajoy Que ni pintadas... y llenas de salud. ¿Y aquí, qué? Zapatero Carne de yugo, he nacido más humillado que bello, con el cuello perseguido por el yugo para el cuello Rajoy ¿Miguel Hernández. Llegir-ne més

Malgrat l'opinió de dues persones que respecto i a les que guardo una sincera amistat- Joan Ridao i Xavier Bru de Sala - no crec en absolut que la política de Catalunya es bifurqui després del 10 de juliol d'enguany . És cert que la manifestació i la sentència del TC espanyol constitueixen plegats un turning point espectacular de la nostra història, un gir dramàtic crucial i inesperat que ha posat en evidència una realitat social i política massa sovint banalitzada als dos costats de la barrera. Llegir-ne més

Amb una calavera d'Espanya a la mà i la mirada perduda en l'horitzó de la història, un sector ampli del socialisme català barrina en silenci. El roig crepuscle autonòmic serveix un lúgubre decorat de fons al filosòfic dilema vital que , com una maledicció o com una benedicció, els ha caigut damunt? Carod o Chacón, Chacón o Carod? Fins ara la qüestió era elàstica i filla del qui dia passa any empeny però, i si després del 10 J els esdeveniments es precipiten? I si per decidir cap a quin camí tirar s'han d'escurçar les curtes vacances? Els dubtes sobre l'encaix amb España sempre s'havien presentat com el problema central però de fet la incògnita més actualitzada del mapa és si el nostre socialisme oficial s'apuntarà a la construcció d'aquest nou país europeu que el món coneixerà com l'estat de Catalunya. Llegir-ne més