Semblava estrany haver començat una lliga tan plàcidament i sense cap problema institucional. Es va passar pàgina molt ràpidament d’una temporada nefasta (de tots els títols oficials a que optàvem només en vam guanyar dos, la Supercopa d’Espanya, davant la gran potència mundial del futbol com és l’Espanyol, i la Copa de Catalunya, un torneig important i prestigiós dins el món futbolístic) i sense haver fet autocrítica la junta directiva va plantar-nos als morros Henry, Abidal i Touré, fent-los servir com a bàlsam per una afició que estava crispada per la pèrdua de la lliga, entre moltes altres coses.
En començar aquest nou curs futbolístic, el record de la temporada passada quedava lluny, semblava que la il·lusió per iniciar aquest “nou cicle” feia oblidar tot el patiment i el disgust que l’afició culé vam patir encara no fa mig any. Però ves per on, només han hagut de passar 4 jornades de lliga perquè els fantasmes de cada any tornessin a sortir a la llum.
El gran crack que tothom estima quan fa jugades de dibuixos animats, és xiulat quan no rendeix al 100% dins el camp, però això si, quan és substituït se l’ovaciona perquè malgrat tot és ell, és Ronaldinho. Si juga quan no està en plena forma, se’l critica perquè és un “farres”, i si no juga es dubta de la seva lesió i és criticat per la falta de comprimís.
I l’altre objectiu d’aquesta nova temporada és Frank Rijkaard, l’entrenador que no serveix per res sense Ten Cate al seu costat. No té personalitat, no sap com portar un planter ple de cracks, ni tampoc sap fer canvis… ni res de res!
No us sembla que en fem un gra massa. Realment ara Ronaldinho no serveix per jugar al Barça? Creieu que és un paquet que millor que estigui a la grada que no pas al camp? I creieu que Rijkaard no és un bon entrenador? Un entrenador que ens ha donat lligues, la tan anhelada segona Champions, creieu que d’un dia per l’altre l’hem de lapidar?
Sincerament, la meva resposta a totes aquestes preguntes és no. A can Barça sempre hem pecat de manca de memòria històrica i de paciència. Deixem que treballin en pau, que juguin, que agafin la forma adequada i si ens hem de carregar a algú esperem al Nadal, que és època de renovar propòsits per un nou any.
