De mica en mica… també es buida la pica

En l’anàlisi que, des de la Fundació, anem elaborant sobre la relació entre el mercat laboral i la discriminació que patim les dones cada dia anem afegint noves dades que són preocupants i que caldria començar a tenir en la base de les actuacions públiques.
 
En els darrers informes elaborats ja vàrem aportar dades que mostraven l’abast de les discriminacions laborals. En el context que estem instal·lades i, segons les dades d’ocupació mostrades, estem assistint a un degoteig constant de destrucció de llocs de treball. Aquest, ha passat a convertir-se en una gran hemorràgia pel conjunt de  la  població ocupada. 
 
En aquest escenari, ja varem anunciar l’existència d’ una estratègia d’expulsió  de les dones del treball remunerat, tant del sector privat com del públic. En les anàlisis i conclusions extretes hem manifestat que les dades eren tossudes i que ens demostraven com l’obertura de l’aprimament del sector públic tenia  com a destinatàries  un cop més les dones.  
 
En l’actualitat, estem vivint una marxa enrere enorme en l’Estat Català del Benestar que afecta directament les dones. Hem de denunciar la no aplicació i l’incompliment de la legislació estatal i nacional de les polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, així com de les Directives europees que van en aquesta direcció. Tot plegat té un impacte negatiu en la vida, els treballs i la jornada laboral de les dones.
 
Amb les anàlisis vàrem avisar, i el més preocupant,  s’ha confirmat amb l’acomiadament d’una empleada pública de l’agència d’ocupació de Madrid (personal laboral). L’empleada pública estava gaudint d’una reducció de jornada per raons de guarda legal i va ser  acomiadada. D’aquesta forma ens situa en un moment en el que la pèrdua d’ocupació no només es circumscriurà a  la situació econòmica sinó que a ella s’afegirà  el ser dona.
 
El Tribunal Suprem ha declarat com a nul aquest acomiadament, equiparant així la protecció de les dones amb reducció de jornada per  guarda legal amb la protecció de las treballadores embarassades, “la regulació legal de la nul·litat de l’acomiadament de les treballadores embarassades constitueix una discriminació  directament vinculada amb el dret a la no discriminació per raó de sexe”. Així,l’últim pronunciament del Tribunal Suprem al respecte a creat jurisprudència.
 
En definitiva, la crisi està agreujant,  i multiplicant, la discriminació de les dones en el món del treball i l’aplicació de les lleis en vigor, així com la seva pervivència són elements importants per a protegir els nostres drets, en clara recessió.
 
No volem repetir-nos, però estem davant d’un doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació. Si bé aquest doble raser era molt present al sector privat, ara ha començat a infiltrar-se en el  sector públic, d’aquesta forma les dones sortiran de l’àmbit públic i  entraran  per la  porta falsa per la via de l’externalització del servei.