El 28 de maig és el dia internacional d’acció per la salut de les dones, proclamat el 1987 a la V trobada Internacional sobre la salut de la dona. Des de llavors, aquesta jornada vol evidenciar com la diferència sexual esdevé, també, una clara discriminació i un atemptat contra la salut de les dones.
Les retallades socials afecten al cor del sistema sanitari: salaris, condicions laborals… però també al sistema organitzatiu i la qualitat dels serveis. De la mateixa manera que estan afectant de forma greu les polítiques de dones i, per tant, la qualitat de vida del 52% de la població. Segons recull debat.cat, diari digital de Catalunya, “L’objectiu és aconseguir que la despesa sanitària real en el 2013 sigui de 8.500 milions d’euros, quan en el 2010 havia estat de 10.000 milions. Ningú pot ignorar que efectuar-ho implicarà morts evitables i una immensa pèrdua generalitzada de qualitat de vida. Hi haurà una brutal disminució l’accés real i efectiu a la sanitat, una pèrdua d’activitat de la pública i de la concertada, que hauran estat deliberadament provocades. Ja tenim tancament de plantes quirúrgiques, a les que s’afegiran tancaments d’hospitals. (…) Hi ha metges que cobren 700 euros al mes i molts reben entre 700 i 1300 euros. Són els que cobren menys d’Espanya i dels més baixos d’Europa. No és cap atzar: la disminució pura i dura dels facultatius és un element clau en la destrucció de la sanitat pública, junt amb el tancament de sales d’operacions, l’allargament de les llistes d’espera i encara més de la cua per a poder tan sols figurar en la llista d’espera. Així, una ecografia preoperatòria, necessària per ingressar en la llista d’espera per ser intervingut, requereix quinze setmanes, malgrat que costi uns centenars d’euros i en un centre privat s’obtingui en una hora. És injustícia i immoralitat, alhora.”
Per altra banda, aquestes retallades afecten a polítiques que facilitaven un repartiment social de les tasques de cura a les persones dependents i que aquest treball no recaigués sobre les famílies, és a dir, en un gran percentatge recau sobre les dones. Si a aquestes retallades pressupostàries afegim les retallades de drets socials i laborals i la reforma laboral que ha elaborat el govern central, trobem que la qualitat de vida (i el nivell econòmic, és clar) de les persones treballadores ha disminuït molt en poc temps, però, de forma molt especial, la qualitat de vida de les dones que ha quedat molt malparada i afecta directament a la salut.
Les dones seguim cobrint la doble jornada de forma majoritària, som l’eix que vertebra la vida familiar i això vol dir que el nostre nivell d’estrès és elevat, un nivell que , en èpoques de crisi s’accentua. La crisi econòmica i la manca d’un mercat laboral sanejat i en condicions afavoreix la mala salut social. S’accepten llocs de treball en condicions salarials i de treball d’una gran precarietat que, en el cas de les dones, s’afegeix a la ja precària situació de partida i a una bretxa salarial important. La manca d’aplicació de les lleis que afavoreixen una major igualtat de drets són, en l’àmbit laboral, fonamentals. Els plans d’igualtat d eles empreses i els protocols d’actuació contra la violència masclista al lloc del treball no es generen, no són presents als convenis col·lectius (que com ja hem expressat en blocades anteriors no passen per un bon moment de negociació) i això afecta als drets laborals però també de forma directa als riscos psicosocials que es generen al lloc de treball. Els llocs de treball poden esdevenir en molts casos espais tòxics per a les dones, però, a més, sense instruments per combatre la toxicitat aquest risc és altíssim i les condicions de treball afecten de forma continuada i constant la salut de les dones.
