Gabriel Pena

Dilluns, 14.9.2009. 18:59 h

La gent normal

Tal i com bé es deia pel feisbuc, el vespre de diumenge va ser de “bates, llibres, bosses i a dormir d’hora”. I l’endemà, com no podia ser d’altra manera, la pluja va tornar darrere les finestres de la classe tot recordant la llargada del curs escolar abans del proper estiu. ¿Quants d’ells, dels nens i nenes que van o tornen a l’escola, van sentir d’alguna manera l’excepcionalitat de la nit anterior? En definitiva la nit d’Arenys serà seva. Segurament (així ho espero) alguna professora o professor els ho acabarà de fer veure. Llegir-ne més


Dilluns, 7.9.2009. 19:06 h

Ni es llegeix, ni s'escolta

La bona acollida a les propostes de convocatòria de referèndum sobre la independència sembla efecte de moltes coses però, en cap cas, de la retòrica política. Darrere de qui donaria el vot a la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat, es crea una nebulosa que no acaba de resoldre la immediata: i vostè, per què vol la independència de Catalunya?. No argumentar amb destresa el per què al seu vot, no hauria d'entendre's com un dèficit. De fet un perquè vull, en aquest cas, podria ser justificable. Llegir-ne més


Dilluns, 31.8.2009. 20:06 h

Ja ho veu, senyora, no val la pena preocupar-se de la gent (*)

Què despistats tornem de l’agost. Qualsevol dia d’aquests, però, despertarem. Siguem d’excusa optimista: des-per-ta-rem. Ja sigui estirats a la consulta del metge de capçalera tot oferint el braç a la fiblada de la vacuna de la grip nova. O conseqüència d’una de les vegades que la sang, sencera, s’enfili a l’alçada del rostre quan l’Ibrahimović ens recordi un ex-jugador de la Reial Societat (no reconec que al Barça haguem tingut mai tal jugador). O a l’encongir-nos a mesura que avança El mapa dels sentits de Tòquio i quedar atrapats entre seient i respatller -més, davant l’implacable doblatge catalanòfil d’en Sergi López a la versió espanyola, a qui acompanya una perseverant senyera penjant de la vinoteca. Llegir-ne més


Divendres, 22.8.2008. 15:19 h

A l'hort de Getsemaní, Saura a traïció

A l'hort de Getsemaní, jardí envoltat d'oliveres a la ciutat de Jerusalem, Judes Iscariot va besar la mà de Jesús de Natzaret: “aquell a qui jo besi, és ell; preneu-lo!” digué Judes als rabbins que volien acabar amb aquell qui deia ser fill de Déu i que gosava sobreposar-se als profetes. Existeixen altres versions canòniques que expliquen o complementen el perquè de la mania vers la figura de Jesús i el conegut desenllaç. En una d'elles els rabbins convencen Pilat, aleshores autoritat civil de l'imperi romà, de la voluntat del “Rei de reis” d'instruir el poble per alçar-se contra Roma. Llegir-ne més


publicitat

Dijous, 19.6.2008. 15:40 h

"Company" J.R.

Vaig conèixer en J.R. poc abans de complir-se els quaranta dies posteriors a les pluges de Sant Pere. Dins un auditori gens harmònic amb l’espessor del món exterior. Dins el repòs de la gola fresca i clara d’un llop enganxat al xarop de Sàlvia. Així va ser, entre cacofonia i cacofonia dels més de tres mil Lord Byron “indepes”. Entre els qui anomenen “Joan” a tot allò que té perfil ibèric, parla català i aparentment és mascle. Al costat de qui, en nom de l’honor, va destinar part de les vacances a incidir, de manera definitiva, a les ganes d’encongir-me despistadament fins al punt de quedar plegat entre respatller i butaca. Llegir-ne més


Gabriel Pena logo rss

Pensaments des de l'Aigubarreig

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.