Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Xafant los més grossos

|

- Publicitat -
Dissabte Esquerra Republicana de Catalunya té cita a la seva Conferència Nacional. Algunes conjures cerquen una lectura malèvola de les conclusions de tot plegat, no tant dels plantejaments alternatius que puguin aportar-s’hi -que estic segur podrien haver-se acordat si prèviament no s’hagués embolicat la troca- sinó del percentual de vots que s’endurà la línia oficialista vs. els corrents crítics. La veritat, entendre la Conferència Nacional com un preliminar em sembla ganes de buscar brega i de la bona.
L’actual direcció independentista ha optat per enrocar-se davant l’aparició de Reagrupament i Esquerra Indepenentista. Val a dir que de manera natural; d’una banda per algunes maneres oportunistes i rancunioses del sector “carreterista”, i de l’altra per les formes maldestres i precipitades dels “urielistes”. Ambdós justifiquen la seva incursió -fins i tot ja hi ha qui ha demanat càrrec passat el Consell Nacional- pel baix to independentista del discurs oficial. Finalment, al llarg de la trobada, els uns mostraran les millors penyores i els altres les titllaran de draps bruts.

I draps bruts és el que acabarem per recollir els independentistes si no posem senderi i judici a l’assumpte, perquè hem d’aprendre que l’independentisme no es fa des dels partits. No es fa des de la militància estèril de projecció interna.
Militar a un partit, en definitiva, és gairebé una qüestió de fe. L’independentisme, per contra, es forja dia a dia al carrer, i la gent del carrer, la seva immensa majoria, no milita enlloc; queda clar! L’independentisme trempa amb actes civilitzats i madurs com els que l’Esquerra Independentista de Lleida (entesa en el seu argot tradicional, no com a moviment intern) va protagonitzar de manera brillant el passat 12 d’octubre. S’arma amb proclames intel•ligents a l’estil “Yo no me llamo José Luís” a TVE… Com més lluny dels despatxos millor.

En tot cas, és evident, les eines faciliten el treball. I és aquesta la tasca que ha de dur a terme Esquerra Republicana de Catalunya des del govern. La feina d’ERC no és proclamar els seus principis fundacionals als quatre vents, la feina d’Esquerra passa per aplanar la terra, i tu, militant o simpatitzant independentista, és qui ha de treballar-la. Perquè ens podem passar tres segles més xerrant pels descosits i traçant rutes estrafolàries, i com el pagès que no té res millor a fer, matar l’estona xafant los més grossos i tirant les vores dins.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut