Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

Fernández De la Vega

|

- Publicitat -
María Teresa, apareixes sempre cenyida al guió, sempre dins l’aparador gris-formal de la sala de premsa del govern, prenent vida quan correspon justificar els mals afers dels teus companys ministres. Passes per dona astuta i moderada. Elegant. Aireges fragilitat i bondat, com a bona sociata prematura, com la Chacón o la De Madre, tot i tenir-los més ben posats i de ferro. Anava a complementar el seguit de qualificatius afegint-hi “madura”. Però en el teu cas el perfil s’escau al d’ “avançada”, com fruita a punt de caure de l’arbre, com un parent llunyà de Michael Jackson a Thriller. Així que per evitar tebiors desagradables millor no toquejar-te massa…

Fins ara, De la Vega, malgrat algunes punyeteries i no compartir el teu ideari en absolut, et creia sensata si vols que et digui la veritat. De les poques figures al capdavant dels assumptes espanyols que em mereixien respecte. Tots sabem que, en política, les coses senzilles no són fàcils de primeres. Valorava el teu paper. Calia, malgrat la seva senzillesa, no complicar-se la vida

Fa tres anys, vas prometre l’anul•lació del judici que condemnava a mort el president Lluís Companys. Abans de seguir deixa’m recordar-te que la legitimitat del meu president val, ni més ni menys, lo mateix que la del teu. La diferència està en que al nostre el va assassinar l’espanyolisme més ranci, encara present en algunes manifestacions, per cert.
Ara, mentidera, ho negues. Ara, Teresa Fernández, ens deixes anar una palla mental a l’estil Zapatero. Una d’aquelles sense suc. Dius que la llei de la memòria històrica ja honora Companys. I encara argumentes amb l’afegitó “el propòsit era l’elaboració urgent d’un projecte de llei que permeti establir la dignitat i l’honor, i donar satisfacció moral i jurídica als que, com el president Companys, es van veure enfrontats a les mínimes regles jurídiques que conformen la idea d’un judici just”…
Enfrontats a les mínimes regles, dius. I va, i et quedes tan ampla. Ja actues com ell, María Teresa, com Zapatero. Et mou la mateixa dolenteria. Aquesta retorçuda inclinació cap al menyspreu permanent. Aquesta manera de fer tan superba, tan miserable, tan vostra.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut