Dimarts, 13.4.2010. 05:00 h
Corrupció

carregant
La política es troba en temps de descrèdit. Només cal escoltar a la gent del carrer, que valora la democràcia entre dues consignes; el 'tots són iguals', o 'només van a aprofitar-se per ells i els seus amics'. El pessimisme escèptic és temptador, i els cassos que van sorgint només engreixen aquesta distància de credibilitat entre la ciutadania i els que governen.
Ara bé, abans de caure en la convicció que no hi ha remei, o participar d’aquest missatge, seria bo veure quina evolució passada i recent ha viscut el control de la cosa pública i del poder. Part del que ens succeeix es deu a que la democràcia espanyola es troba ressentida en masses llindars, dels 40 anys de dictadura. La psique social del control del poder que genera una dictadura és totalment inexistent. De manera igual que a l’antic règim, una societat regida per un poder absolut es regeix per la por, la submissió i la obediència. La xarxa social i econòmica que es va dissenyar en torn al franquisme, ha perdurat durant anys com espais intocables de poder. Si en la superació de l’antic règim, la burgesia es va erigir com a actor crucial per impulsar, al menys en els seus inicis, la creació de l’Estat Modern, la burgesia de les dictadures, va teixir pactes de convivència i de interessos mutus.
Aquest sotmetiment interessat ha fet que entre poder i negocis s’hagin produït dinàmiques i silencis. El cas Millet és un exemple clar d’aquest fenomen, però presenta moltes coincidències amb els altres processos judicials contra la corrupció. La frase de Habermas és contundent quan afirma que les ideologies autènticament burgeses no permeten una ètica política autèntica i alerta dels riscos de la 'refeudalització'. Es aquest filòsof que reclama el principi de l’esfera pública i el principi de 'supervisió' del poder governamental. Les mesures que es posen en marxa a partir del treball de la Unió Europea contra la corrupció política, juntament amb la prohibició de donacions anònimes a fundacions o partits polítics, poden marcar un abans i un després en la democràcia. Ara ha de treballar una justícia independent.