Dimarts, 11.5.2010. 05:00 h
Raons per Catalunya

carregant
L’impàs en la situació de l’Estatut després de la darrera deliberació fracassada del Tribunal, ha sacsejat la política i la societat. Es fa evident que el marc constitucional està exhaurit. La resposta institucional de l’Estat davant el recurs interposat pel PP indirectament ha estat la de deixar que l’aprovació democràtica per referèndum de moment sigui la darrera paraula.
I aquest hauria de ser el gest imprescindible que podria rescatar alguna cosa d’aquest trist moment històric. El gest de respectar el resultat electoral. Llàstima que Rajoy no s’atrevirà a fer el que segurament la consciència democràtica i una mínima raó d’Estat, li dicta. Retirar el recurs. El PP va recórrer per pur electoralisme, sense importar-li els costos, posant en evidència el rebuig a acceptar les regles de la democràcia. La manca de consens del Tribunal denota l'ha incapacitat per fer front al qüestionament del resultat electoral.
Aquest impàs ha servit per moure fitxes. Fa un temps l'editorial conjunt dels diaris catalans, ara la resolució del Parlament, i demà? Una parada per la reflexió, per la constatació d’una transició democràtica que ara es comprova defectuosa.
Mentrestant les consultes segueixen, de baix a dalt, mantenint una força en el procés cap a la independència, teixint xarxes i territori. I sobretot, incorporant a moltes persones que potser mai havien cregut tant en la independència com a resposta. És bo constatar que Espanya està enquistada, paralitzada i que Europa accelera el ritme en reformes econòmiques i unió monetària. Per una banda creix un nou context, que pot acollir el procés de Catalunya amb plena normalitat política. Per altra Espanya, no sols no ofereix progrés sinó que amenaça amb una involució dramàtica.
Els contrastos estan servits. Calen lideratges polítics. Cal unitat per seguir endavant ara defensant amb determinació l’aprovació democràtica de l’Estatut, posició totalment compatible en creure amb horitzons més oberts pel demà.