Deixeu-me que us expliqui el títol d’aquesta darrera blocada. A primera vista, us pot semblar estrany, cert, però només és una evidència després de les greus repercussions que tindrà pel jovent l’actitud tacticista i electoralista de CiU. I m’explico. Com tothom més o menys comenta i prediu, aquesta darrera setmana ha tingut lloc l’últim ple d’aquesta legislatura al Parlament de Catalunya; i era precisament en aquest plenari que havia d’entrar a votació la llei de polítiques de Joventut, una llei ambiciosa i important per a tot el jovent d’aquest país, i és més, una llei fruit del treball incansable de centenars d’entitats i joves durant més d’un any. Llegir-ne més

Ahir al matí, de camí al Consell Nacional de les JERC, vaig aturar-me a comprar El Periódico a un petit quiosc del carrer Rocafort. El titular de la portada era clar: “Mas acaricia el cim” i ho precisava amb un subtítol que anunciava un “CiU es quedaria a un diputat de la majoria absoluta”; i la veritat és que vaig començar a reflexionar-hi. Les dades que ens oferia el Baròmetre d’estiu encarregat per aquest diari a l’empresa de sondeigs GESOP eren clares; n’hi ha moltes d’interessants, però una llueix per sobre de totes les interpretacions i anàlisis: CiU obtindria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya entre 65 i 67 diputats, pujant gairebé 20 escons i obtenint un 32,3% d’intenció directa de vot. Llegir-ne més

Ahir a la nit TV3 va emetre un reportatge titulat “Adéu, Espanya?”, un reportatge destinat a desvetllar incògnites sobre el procés d’emancipació de Catalunya respecte d’Espanya. I ho feia mitjançant la tècnica de la comparativa, una comparativa entre Catalunya i d’altres indrets del món que com nosaltres, lluiten per la independència. Escòcia, Quebec i Grenlàndia van ser els tres exemples escollits per la directora del programa, Maria Dolors Genovès, que durant una hora i mitja va anar desgranant amb rigor dades, observacions i comentaris per fer un anàlisi real de les 4 situacions d’emancipació que estan vivint aquests territoris. Llegir-ne més

Dissabte passat, 1 de maig, vaig participar com cada any a la manifestació convocada a la ciutat de Barcelona per la Intersindical-CSC; i ho vaig fer no només com a afiliat al sindicat, ni únicament com a mostra de protesta davant les xifres enormes de l'atur i la precarietat laboral del jovent, ho vaig fer també com a commemoració històrica als treballadors que es van decidir plantar l'any 1886 a Chicago per demanar una jornada laboral de 8 hores. El primer de maig, doncs, és una jornada reivindicativa; un dia de lluita obrera per tal de seguir reivindicant el paper que ens correspon als treballadors: una jornada, al cap i a la fi, de solidaritat amb totes les classes treballadores que han patit i pateixen injustícies. Llegir-ne més

Fa més o menys un mes vaig escriure unes primeres reflexions al voltant del programa de TV3, Banda Ampla, dedicat a la independència de Catalunya. Si sóc sincer he de reconèixer que després del programa m’havia proposat escriure una seqüència de 3 articles al bloc reflexionant sobre el que s’hi va dir, però després de tant temps, finalment acabaré les reflexions amb aquest article que ara esteu llegint. I és que malgrat totes les reflexions inicials que ja vaig apuntar i del poc nivell de debat, de profunditat i l’excés de tòpics que es van abocar en aquells llargs micròfons del plató, em vaig fixar en una cosa, les dades de les enquestes que es van abocar als telespectadors. Llegir-ne més