Avui m’he despertat d’una forma estranya. Com cada matí, encara des del llit, he mirat el mòbil i allà he descobert la notícia: el cantautor aragonès José Antonio Labordeta acabava de morir en la seva Saragossa natal als 75 anys d’edat. Com si no volgués creure-m’ho el primer que he fet ha estat anar al menjador i posar el 3/24 per confirmar la notícia, i així ha estat. Pot semblar paradoxal que la mort d’una persona que no has arribat a conèixer et pugui afectar, però és exactament el que ha passat. Llegir-ne més

El títol és provocador, ho reconec, però va amb intenció. Suposo que la majoria de ciutadania ha estat pendent aquests dies del blindatge del català que l’actual govern de la Generalitat està fent, i per mostra d’anàlisi 3 exemples: la llei d’acollida, la llei del cinema, o el decret anunciat pel conseller Huguet de l’obligatorietat del català als professors universitaris. Sens dubte, i sota la meva òptica, les tres iniciatives són excel·lents per defensar una llengua, la catalana, que han intentat minoritzar durant molts segles i que malgrat tot, actualment és la 8a llengua a la Unió Europea amb presència a 4 estats i amb més de 12 milions de parlants. Llegir-ne més

Deixeu-me que us expliqui el títol d’aquesta darrera blocada. A primera vista, us pot semblar estrany, cert, però només és una evidència després de les greus repercussions que tindrà pel jovent l’actitud tacticista i electoralista de CiU. I m’explico. Com tothom més o menys comenta i prediu, aquesta darrera setmana ha tingut lloc l’últim ple d’aquesta legislatura al Parlament de Catalunya; i era precisament en aquest plenari que havia d’entrar a votació la llei de polítiques de Joventut, una llei ambiciosa i important per a tot el jovent d’aquest país, i és més, una llei fruit del treball incansable de centenars d’entitats i joves durant més d’un any. Llegir-ne més

Ahir al matí, de camí al Consell Nacional de les JERC, vaig aturar-me a comprar El Periódico a un petit quiosc del carrer Rocafort. El titular de la portada era clar: “Mas acaricia el cim” i ho precisava amb un subtítol que anunciava un “CiU es quedaria a un diputat de la majoria absoluta”; i la veritat és que vaig començar a reflexionar-hi. Les dades que ens oferia el Baròmetre d’estiu encarregat per aquest diari a l’empresa de sondeigs GESOP eren clares; n’hi ha moltes d’interessants, però una llueix per sobre de totes les interpretacions i anàlisis: CiU obtindria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya entre 65 i 67 diputats, pujant gairebé 20 escons i obtenint un 32,3% d’intenció directa de vot. Llegir-ne més

Ahir a la nit TV3 va emetre un reportatge titulat “Adéu, Espanya?”, un reportatge destinat a desvetllar incògnites sobre el procés d’emancipació de Catalunya respecte d’Espanya. I ho feia mitjançant la tècnica de la comparativa, una comparativa entre Catalunya i d’altres indrets del món que com nosaltres, lluiten per la independència. Escòcia, Quebec i Grenlàndia van ser els tres exemples escollits per la directora del programa, Maria Dolors Genovès, que durant una hora i mitja va anar desgranant amb rigor dades, observacions i comentaris per fer un anàlisi real de les 4 situacions d’emancipació que estan vivint aquests territoris. Llegir-ne més