Dissabte passat, 1 de maig, vaig participar com cada any a la manifestació convocada a la ciutat de Barcelona per la Intersindical-CSC; i ho vaig fer no només com a afiliat al sindicat, ni únicament com a mostra de protesta davant les xifres enormes de l'atur i la precarietat laboral del jovent, ho vaig fer també com a commemoració històrica als treballadors que es van decidir plantar l'any 1886 a Chicago per demanar una jornada laboral de 8 hores.

El primer de maig, doncs, és una jornada reivindicativa; un dia de lluita obrera per tal de seguir reivindicant el paper que ens correspon als treballadors: una jornada, al cap i a la fi, de solidaritat amb totes les classes treballadores que han patit i pateixen injustícies.

Precisament per això, el passat dissabte em vaig quedar esglaiat al veure al diari l'anunci de RENFE informant d'una vaga de maquinistes de trens. Si la informació publicada tant en desenes de mitjans de comunicació com per la pròpia RENFE és certa, estem davant una vaga legal, però del tot cínica i il•legítima.

I es que en els moments actuals, on als Països Catalans hi ha més d'un milió dos-cents mil d'aturats, centenars d'EROs i EREs oberts, i milers d'empreses que han hagut de tancar... és un escàndol que els maquinistes de la RENFE facin una vaga que aproximadament afectarà a 175.000 persones (majoritàriament treballadors i estudiants) perquè reclamen 50 places de pàrquing soterrades. (l'espectacle és més grotesc si es descobreix que actualment en tenen 29 en superfície i l'empresa s'ha compromès a arribar a les 50, tal i com demanen, però sense soterrar).

Quin esperit sindicalista i de solidaritat amb les classes treballadores tenen els maquinistes? Que no són conscients que de cada 5 persones 1 està a l'atur? Que no veuen la taxa d’atur juvenil als Països Catalans està per sobre el 40%?

Difícilment em veureu criticar una vaga de treballadors, però si els motius reals són els que han transcendit públicament, em sembla una falta respecte a tota la gent que vol treballar no pot.

Sens dubte cal lluitar, ara més que mai, pel dret dels treballadors, per evitar la jornada laboral de 65h, per bloquejar l'augment de la jubilació als 67 anys, per totes aquelles persones que han perdut la feina...
Que els maquinistes de la RENFE no hagin proposat fer una vaga general amb la que està caient ho trobaria discutible, però que distorsionin els serveis ferroviaris durant 3 dies per reclamar 21 places més de pàrquing em sembla d'un cinisme absolutament intolerable.