Ahir a la nit TV3 va emetre un reportatge titulat “Adéu, Espanya?”, un reportatge destinat a desvetllar incògnites sobre el procés d’emancipació de Catalunya respecte d’Espanya. I ho feia mitjançant la tècnica de la comparativa, una comparativa entre Catalunya i d’altres indrets del món que com nosaltres, lluiten per la independència.
Escòcia, Quebec i Grenlàndia van ser els tres exemples escollits per la directora del programa, Maria Dolors Genovès, que durant una hora i mitja va anar desgranant amb rigor dades, observacions i comentaris per fer un anàlisi real de les 4 situacions d’emancipació que estan vivint aquests territoris.
Diuen que les comparacions són odioses, però en aquest cas jo crec que més aviat van ser demolidores, ja que la democràcia espanyola va quedar, ben bé, desacreditada. El documental començava analitzant aquell article “octavo de la constitución” que tots ens sabem de memòria i que de tant en tant el feixista d’en Manuel Fraga encara va repetint: “Las Fuerzas Armada (..) tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. I perquè començava així? Doncs perquè Espanya és l’únic país que en el seu text constitucional donen la facultat a les forces armades per iniciar, si alguna part del seu territori lliurement decideix emancipar-se, una guerra per tal de garantir la “indisoluble integridad territorial”, i només amb això, Espanya, ja es desacredita per si sola.
Però si analitzem les balances fiscals, les constants retallades a Madrid del que decidim els catalans, el Tribunal Constitucional, que és un tribunal d’inquisició anòmal a qualsevol altre lloc, i un llarg etcètera de greuges històrics que hem patit, ens adonem com, la independència, és més necessària aquí i ara que mai.
Però a vegades, i només a vegades, tinc la sensació que tenim més enemics a dins el país que a fora. Per Escòcia el model de Ràdio-Televisió públic català és un exemple per ells quan siguin independents, i aquí personatges com Víctor Alexandre i companyia es dediquen a criticar-lo tan com poden i a destruir-lo; el Quebec té un ministeri de relacions exteriors amb més de 600 funcionaris i 28 delegacions internacionals, i aquí suposats patriotes catalans critiquen a capa i espasa que el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, estigui, precisament obrint oficines a l’exterior per tal d’internacionalitzar el nostre país i la nostra causa...
Si alguna cosa queda clara en aquest reportatge és, precisament, que els processos d’emancipació nacional són llargs, costosos i difícils, i que per tant s’han de fer amb calma i serenor per a poder-los desenvolupar a la perfecció. Catalunya és un país pròsper, i una Catalunya independent és perfectament viable, i per això cal seguir normalitzant la idea de la independència per aconseguir-la tan aviat com podem.
La segona cosa que ens queda clara en aquest reportatge és, també, que l’interrogant sobra. Després del 90 minuts d’informació contrastada, tothom crec que ha canviat aquell dòcil interrogant per un signe clar d’exclamació!
I la tercera frase amb la que em quedaria és que si hi ha una pregunta clara i una majoria clara, qualsevol estat estarà obligat a negociar la secessió d’aquells que la vulguin. Alex Salmond, President d’Escòcia per l’SNP, vol aconseguir el 2011 la majoria absoluta al parlament escocès per tal de poder fer, de forma definitiva, el referèndum que fa tant temps que volen fer però pel qual no han tingut la majoria suficient al seu parlament per a poder-la fer.
I perdoneu, però no us sona aquesta situació? A Catalunya hi ha un partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que des de fa anys, molts anys, vol fer un referèndum d’independència… però mai ha tingut el suport suficient per fer-lo, i com a Escòcia, malgrat de formar part del govern, no l’ha pogut fer. Llavors em pregunto… si Alex Salmon és un patriota independentista, no ho és Joan Puigcercós, quan precisament ha fet pràcticament el mateix que a Escòcia i a més a més està proposant com a condició si ne qua non per formar un nou govern que es faci una consulta oficial sobre la independència al nostre país?
Tinc clar que l’únic partit independentista que segur que serà al Parlament la pròxima legislatura és ERC, i per tant tinc molt clar també que com més diputats i vots tingui Esquerra, més a prop de poder dir de forma clara i alta “ADÉU, ESPANYA!” estarem.
I per acabar, deixeu-me felicitar molt sincerament a la Mònica Terribas i a TV3, no només per haver emès un documental excepcional sobre la independència, ni tant sols per haver-ne programat un, dijous que ve, que analitza el fi de l’estat de les autonomies a l’estat espanyol; si no per haver demostrat que la independència és un tema d’actualitat i que interessa a la gent, i així ho demostra el 24% de share i les més de 730.000 persones que ahir a la nit van sintonitzar la cadena autonòmica, fent-la líder en la seva franja, per informar-se del tema amb rigor, dades i independència.
