Ahir al matí, de camí al Consell Nacional de les JERC, vaig aturar-me a comprar El Periódico a un petit quiosc del carrer Rocafort. El titular de la portada era clar: “Mas acaricia el cim” i ho precisava amb un subtítol que anunciava un “CiU es quedaria a un diputat de la majoria absoluta”; i la veritat és que vaig començar a reflexionar-hi.
Les dades que ens oferia el Baròmetre d’estiu encarregat per aquest diari a l’empresa de sondeigs GESOP eren clares; n’hi ha moltes d’interessants, però una llueix per sobre de totes les interpretacions i anàlisis: CiU obtindria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya entre 65 i 67 diputats, pujant gairebé 20 escons i obtenint un 32,3% d’intenció directa de vot.
Fins aquí res a dir, CiU, hipotèticament, podria haver fet una bona oposició, haver estat punyet i haver-se guanyat la confiança de la ciutadania. Però vaig començar a pensar… I em va venir al cap el paper de CiU amb les privatitzacions de les elèctriques i el regal de la seu del carrer Còrsega per part d’ENDESA, em va venir al cap el “cas Pallerols”, vaig recordar que gràcies a CiU l’any vinent s’abaixaran les pensions, vaig pensar en els casos de Prenafeta i Alavedra, en els 600.000 euros que Millet va regalar a la seva fundació, en les donacions que rep d’en Florentino Pérez o de les germanes Koplovitz, del 3%, o del cas de finançament irregular de CiU mitjançant Ferrovial i el Palau de la Música…
I llavors em va venir al cap una dada encara més clara que la que publicava l’enquesta: CiU fa pudor, i tant Convergència, com Unió com els seus dirigents, s’han dedicat des de la seva existència com a partit polític a apropiar-se de forma fraudulenta (com assenyalo una mica més a dalt i indiquen els diferents processos judicials oberts) diners públics i privats.
Així doncs, i sincerament, no puc entendre com un partit així amb tot el que ha fet en contra del poble i de la gent treballadora, pot obtindre a les enquestes aquesta majoria tant absolutament àmplia respecte a les diferents forces polítiques. No ho puc entendre, i és més, ho trobo pornogràfic. Sempre m’ha fet ràbia aquella frase de “tots els polítics són iguals” perquè no és així, però pel que veig, sembla ser que això a la ciutadania (o com a mínim a la gent enquestada) no li importa massa.
Així que després de llegir en profunditat l’enquesta només en vaig saber treure una conclusió: robar té premi! Per tant no em queda res més que felicitar a Convergència i Unió per aquesta virtual victòria, i que els hi vaig bonic, perquè jo, malgrat els 23, 21, 15 o 12 diputats que pugui treure Esquerra podré fer una cosa que ells fa anys que no poden fer: anar amb el cap ben alt sabent que mai hem posat la mà allà on no tocava!