Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

CyU: entre l’Esquerra i la pared

|

- Publicitat -

   Aquests dies hem tingut tres fets que haurien de fer-nos ser moderadament optimistes. El primer és la proposta d’intenció de referèndum d’autodeterminació el 2014 per part del líder d’Esquerra Carod-Rovira. El segon és l’aparició d’un grup d’intel.lectuals decidits a treballar per la independència. I el tercer és la sorprenent aparició d’un corrent sobiranista dins de Convergència Democràtica de Catalunya (Plataforma per la Sobirania).

   Analitzem aquest últim en perspectiva. Després del famós pacte Sr Mas-Sr Talante Mentider, on van ‘esnifar-se’ plegats les millores més importants que ens havia d’aportar el nou estatut, els rumors de sòciovergència, alimentats per les declaracions d’uns i altres, van ser constants. I és que el sr Mas no va anar a Madrid (Spain) a pactar lo millor per Catalunya, el sr Mas va anar a Madrid (Spain) a pactar lo millor per CyU, i lo millor per CyU era tornar a menjar calent, tornar a governar Catalunya perquè ser a l’oposició sense mamar de l’administració ells, i tots els aburgesats que els donen suport, s’estava fent molt dur.

Publicitat

   Així que els brillants líders Mas i Duran van pensar una estratègia infal.lible: anem a Madrid (Spain), ens baixem els pantalons fins on sigui necessari (i si fa falta hi posem lubricant també) i a canvi obtenim la paraula del Sr Talante Mentider de què, en cas que finalment la sòciovergència no sigui possible o no interessi, almenys es respecti la llista més votada. Així ho van pensar i així ho van executar. Què bons que som! pensava en Mas amb aquella cara post-orgàsmica allà a la Moncloa fent-se la foto després d’haver-se venut Catalunya.

   Però resulta que després de l’1 de novembre de 2006 i el segon tripartit van descobrir la sopa d’all, van descobrir que ‘la paraula d’en Zapatero no val res’ segons paraules textuals d’en Duran. S’havien venut el país i no s’havien menjat un ‘rosco’. Cornuts i a pagar el beure! Expressió molt utilitzada darrerament.

    Però ells volen poder i el tripartit II no pot aturar la seues ànsies de governar. Necessiten trencar el tripartit i de pas trobar una nova nòvia (després de la plantada del psoe i dels nefastos pactes amb el pp, conseqüències dels quals encara estan pagant) que els ajudi a conquerir de nou el Palau de la Generalitat. I l’objectiu és clar: Esquerra, actualment la seua única sortida. I com es sedueix a Esquerra i, sobretot, a la seua gent? Doncs fàcil, parlant de sobirania i autodeterminació. Només cal esperar el moment adequat.

   I el moment arriba quan en Carod parla del 2014 com a data objectiu per un referèndum d’autodeterminació. Llavors llencen aquesta Plataforma per la Sobirania com a corrent intern on, segons ells mateixos, després d’anomenar ERC per tot arreu, insten a ‘3. Formació d’un nou Govern amb el suport de CiU i ERC tot obrint la participació en aquest nou Executiu a d’altres formacions que vulguin un avenç nacional en la línia del que proposa aquest document. Aquest acord ha de tenir una durada mínima de dues legislatures.’. 

   Aconseguirà CyU fer-nos creure a nosaltres i, especialment, a Esquerra aquesta nova disfressa sobiranista sortida d’un corrent intern d’allò més sospitòs? Amb el seu passat espanyolista i tenebrós no els serà gens fàcil, i encara menys amb el llastre que suposa arrossegar Unió i la seua cort de conservadors espanyolistes (no em cansaré mai de repetir que tot seria més fàcil si escoltessin a les JNC i altres membres de CDC i trenquessin la coalició). Personalment no em faran pas creure que després de vendre’s el nostre país en més d’una ocasió ara s’han adonat que la nostra única sortida és l’escissió d’Spain. El seu únic objectiu és poder, poder i més poder, per estafar el 3% o el que sigui necessari i com sigui necessari i aquests, per tal de tocar mamella, es camuflen com un camaleó sota la pell que més els interessa, i en cas de necessitat es vendrien fins i tot a sa mare.

    Tan de bo m’equivoqui de dalt a baix. Aconsegueixin que Esquerra traeixi el tripartit, trencant-lo ara o a la pròxima legislatura, i facin un front comú català decidit cap a la independència amb objectiu el 2014. No sabeu lo content que em faria haver de reconèixer una i mil vegades que em vaig equivocar amb CyU (espero aviat només CDC) i treure’m el barret davant seu mentre m’agenollo demanant-los perdó per haver desconfiat d’ells. No us podeu imaginar com m’agradaria!! Seria tan feliç reconeixent que un bon dia em vaig equivocar a l’hora de jutjar-los!! … però de moment ja han traït massa cops al país que tan m’estimo i això no es perdona d’avui per demà.

   CyU, entre l’Esquerra i la pared, se’n sortiran? De moment, no es pot negar que ho estan intentant. A partir d’aquí, cadascú decidirà si se’ls creu o no.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut