Acabo d’arribar a casa. Estava sopant a una terrasseta de Sabadell. De cop, els petards, els clàxons, l’eufòria, les banderes, la gent cridant… Espanya ha guanyat a Rússia, dedueixo. Casi no podem parlar. Tantes banderes… tants crits… tants cotxes amunt i avall… Histèria desenfrenada i exaltació de la pàtria, de sentiment de pertinença, lloança a una nació…
Em sento trist. La tristesa catalana té motius per aflorar en dies així. Em deprimeixo. Decaic al pensar que hi ha tanta gent espanyola a Catalunya. No és quelcom que no sabés però en dies així m’agafen esgarrifances. Veig tan lluny un futur de llibertat…! Són masses, n’hi ha masses!
Però vull deixar les coses molt clares: a mi m’encanta que els espanyols celebrin la seva victòria. M’encanta que expulsin tan nacionalisme per tots els seus porus. Perquè… si són espanyols i se’n senten, és fantàstic que estiguin contents. És més, jo segur que en un Espanya contra Rússia aniria a favor d’Espanya si Catalunya fos independent. A
Rússia no se m’hi ha perdut res…
El què seria ideal, però, és que tota aquesta gent expressés la seva eufòria a Madrid, Valladolid, Cuenca, Sevilla, Albacete, Burgos… jo que sé! Però a terres catalanes em dol.
Per què em dol? Perquè tota aquesta gent que avui he vist, aquesta gran massa de societat que viu a Catalunya i que celebrava una victòria internacional del seu país impedirà que jo senti el que ells han sentit. Aquesta gent ofega les meves il•lusions i em priva dels seus sentiments. Em priva de la igualtat com a ciutadà de voler que el meu país participi en una competició internacional. Aquesta gent votaria NO a un referèndum d’autodeterminació i aquesta gent votaria NO a que Catalunya competís internacionalment. Aquesta gent contenta em fa estar trista. És qüestió de justícia. Una justícia que mai viurem els catalans. Amb tants espanyols al nostre territori que no s’han integrat, morim com a país. Depenem d’ells, ells també voten (com ha de ser), però ens ofeguen.
Avui ho he vist molt negre. De fet… m’he ficat com aquell qui diu a la boca del llop. Eren les 23:15 i s’ha concentrat tot de gent a la Plaça Catalunya de Sabadell. Era esgarrifós. Aquí en teniu les imatges. Entendreu el meu pessimisme. No em vull arribar a imaginar què passarà si guanyen l’Eurocopa.
Perdoneu la qualitat de les imatges… ho he gravat amb el mòbil i no és d’aquests nous tan bons…
