Vull aclarir d’una vegada per totes què passa amb el vot en blanc. Què succeeix quan una persona va a votar i ho fa per votar en blanc. Ho intentaré explicar des d’una perspectiva molt entenedora i fàcil per dos motius: perquè no sigui complicat d’entendre i perquè tampoc tinc cap doctorat sobre sistemes electorals, és més, vaig aprovar pels pèls.
De totes maneres, primer de tot començaré explicant què no és un vot en blanc: el vot en blanc no és aquell que només realitzen els madridistes, no és aquell que fa algú quan a l’hora de votar se li’n va el cap al cel i es queda in albis, tampoc és un vot passat per Ariel o Bold, tampoc vol dir que un es rendeix i, evidentment, tampoc és tracte d’ejacular a la papereta (i perdoneu la grolleria).
El vot en blanc consisteix a votar però tal vegada no fer-ho per ningú (almenys directament). Sense el parèntesis, la definició no es diferenciaria de vot nul. La diferència rau a que el vot en blanc accepta el resultat final i el vot nul simplement vol donar constància de la seva participació però no pas del resultat final.
M’explicaré: el vot nul el fa qui vol participar en el joc democràtic, qui creu que el seu vot és important, que tots aquells homes i dones que van lluitar perquè els ciutadans tinguessin aquest dret, no es vegin ara ultratjats amb la baixa participació i el passotisme de la gent. El vot nul, en el fons, per més vot nul que sigui, és un vot que creu en la democràcia però que no li agrada el panorama polític que l’envolta i, fins i tot, pot ser un vot reivindicatiu.
En canvi el vot en blanc és un vot que sí que entrarà al joc de repartiment d’escons. Sí és un vot decisiu. És a dir que, aquell que vota en blanc està legitimant al guanyador i, per tant, està indicant que en el fons (o no tan en el fons) li és igual qui guanyi.
Siguem més concrets i parlem de la llei d’Hondt. Per fer-ho fàcil, la llei d’Hondt és un sistema electoral que es basa en la proporcionalitat i no en el sistema majoritari. Imaginem-nos la següent situació:
Vots totals: 1000
Partit A: 350
Partit B: 300
Partit C: 175
Partit D: 100
* no suma 1000, seguiu llegint
La llei d’Hondt, explicat breument i un xic a la lleugera, fa el següent: divideix el resultat de cada partit pel total de vots i s’atorga un llindar.
On radica la importància de tot plegat? Que els vots nuls es resten, és a dir, no augmenten el dividend. En canvi els vots en blanc si que entren a formar part del joc tot i no estar destinats a cap partit. Si haguéssim tingut 50 vots en blanc i 25 de nuls (ara sí suma 1000) el dividend seria: 975 (1000 – 25).
Com és lògic, com més petit sigui el dividend més possibilitats tenen de treure escons els partits petits. No és el mateix dividir el partit D entre 975 que entre 925. Als dos partits grans el A i el B els hi és més igual ja que tenen més possibilitats de treure els escons.
Espero haver-me explicat bé. En un segon article, intentaré explicar, doncs, perquè Pasqual Maragall demana el vot en blanc per a les properes eleccions espanyoles. És més intel•ligent del que sembla, no ho oblideu!
