Passejar-se per les Rambles de Barcelona a partir de quarts d’una de la nit significa fer una travessia plena d’obstacles, cap d’ells agradables. I dic les Rambles com em podria referir a tot el raval, des de la zona del carrer Hospital i la Rambla del Raval fins a la zona pijo-progre que finalitza amb la Ronda Sant Antoni. Però bé, centrem-nos en les Rambles.
No descobreixo res si dic que la vida és injusta. Però és que això que ara explicaré em treu especialment de polleguera. Jo cada divendres, quan acabo l’obra de 1 Musi…cal? al teatre Llantiol de Barcelona, haig d’atravessar el carrer Hospital des de la Rambla del Raval fins a les Rambles i pujar cap a Plaça Catalunya per agafar els FGC. Com he dit aquest petit passeig ja no és quelcom agradable. És un constant d’entrebancs i patiments.
Mentre pujo Rambles amunt potser em paren… no ho sé… sis? Set? Vuit? Més i tot… vegades per preguntar-me: “Cerveza-beer, amigo?”. Com poden haver tants homes oferint-te cervesa en tants pocs metres quadrats? Cada deu o dotze metres et ve algú a preguntar-te si vols cervesa. Alguns, fins i tot, van més enllà i se t’acosten lentament i molt a cau d’orella, just al moment de creuar-se amb tu, et xiuxiuegen: “Haixixxx?” (escrit tal qual ho pronucien).
A més, només veig comprar-ne als guiris que flipen en poder trobar llaunes a 1 euro pel carrer. De totes maneres, jo recomano que ningú compri cervesa a aquests venedors ambulants. No és la primera vegada que veig que guarden les llaunes dins les papereres més pròximes a la seva zona de venda (uns 4 o 5 metres quadrats de la rambla). És més, alguns les guarden dins les reixetes de clavegueram que troben obertes o que prèviament han forçat. I… què és el més alarmant? Que molts cops hi ha els mossos patrullant i no diuen res.
Però encara hi ha més. A partir de l’hora esmentada en començar aquest article, apareixen desenes i desenes de noies jovenetes, totes elles negres i de cul respingón (no sé com es diu en català) que envaeixen les Rambles esperant que algun noi faci ús de fruit dels seus serveis. Els sentiments que et vénen al cap són pena i ràbia per la injustícia que hi ha al món. Sovint també es deixen veure els macarres que les controlen. Un dia una d’aquestes noies, es veu que ho fan sovint, em va agafar del braç i m’incità a posseir-la. Naturalment vaig refusar l’oferta, no portava suelto! (és broma, evidentment).
I què és, altre cop, el més greu? Que la policia, tant la catalana com l’urbana, s’hi passegen i no diuen res. O ni tan sols se’ls veu. Que potser no saben que allà a les Rambles hi ha una concentració bestial de prostitució?
Ja quan acabo el trajecte i estic arribant a la font de Canaletes haig de vigilar de nou amb els operaris de la BCN Neta perquè no em ruixin amb el seu manguerasso (em refereixo al tub de plàstic que estiren amb força perquè expulsi el líquid -dit així encara podria seguir creant confusió-). La mala llet que gasten els que netegen els carrers de Barcelona ja ocuparà exclusivament algun dia alguna de les meves entrades en aquest bloc. O quan mouen la manguera just quan hi passes, fet que et fa trepitjar-la i relliscar…? Bé…
I llavors la pregunta és: on collons està la policia? Què tenen millor per fer a aquestes hores pels carrers de Barcelona? Doncs jo us ho diré! Aquest passat dissabte, em van trucar uns amics que feia bastant temps que no veia. Estaven al carrer Enric Granados i estaven fent una ampollada (també conegut com a botellón). En arribar, em van oferir una copa (o altrament dit un got de plàstic) amb un cubata mal barrejat. Als pocs minuts i amb només dos glops va aparèixer un mosso vestit de civil i ens va demanar els carnets a tots. Pobres de nosaltres! No portàvem ni mitja hora allà. Ens van recollir les dades a tots i les van enviar a l’Ajuntament de Barcelona i, segons m’expliquen, em pot caure una multa considerable. Oi que n’és d’injusta la vida? Repeteixo, mentrestant, les prostitutes i els venedors ambulants segueixen tant tranquils. És més, amb el cabreig que portava, mentre anava cap a casa, em van tornar a preguntar: "Cerveza-beer, amigo?"
