Submergit en pensaments estava donant voltes sobre com enfocaria aquest post després de les expectatives creades. Com vaig dir anteriorment crec que l’espot d’ERC no ha estat encertat. L’article anterior es va convertir en un dilatat preàmbul per tenir clar què han fet les altres formacions polítiques. Si heu remenat un xic el youtube o heu fet ús dels enllaços que us passava, haureu pogut, doncs, fer una ullada als altres espots.
Bé, anem per feina que no m’agradaria fer-ne una tercera part! Com us deia en unes línees anteriors no sabia com enfocar la crítica. Així doncs, utilitzaré un punts bàsics a través de comentaris que m’heu fet a “El fracàs de l’espot d’ERC (1)”
Que parli del producte – Publicista
Algú que firmava com a publicista ens deia que l’espot estava bé perquè parla del producte. Bé, no negaré que parla del producte, que en aquest cas és ERC, ja que és un anunci de campanya del partit, malament aniríem doncs! Però això no és el més important. Seria un bon anunci parlant només del producte si ens trobéssim a la societat de principis del segle XX, per no tirar més enrere. La publicitat significa molt més que parlar del producte. Avui dia vivim en un món de saturació de missatges, anuncis, productes… No podem més i el nostre cervell posa un filtre enorme. Així doncs, la publicitat des de fa ja anys està deixant de banda tot allò racional, els mil i un arguments per tal que fem una cosa (reasons why) i es decanta cap a quelcom molt més poderós: tot allò relacionat amb l’emoció i els sentiments. Avui dia els anuncis que parlen dels avantatges d’un producte ja no són els que triomfen ni els que recordem amb més rapidesa dins la nostra ment. Triomfa allò que ens afecta emocionalment, aquell anunci amb el que ens sentim identificats, que ens recorda alguna experiència viscuda o que ens fa pensar. L’espot d’ERC queda molt lluny d’això.
Un espot ha de tenir missatge – Galifardeu
Com molt bé diu en Galifardeu, un espot ha de tenir missatge. L’espot d’ERC el que fa és remarcar una cosa que tots sabem: que vol la independència. Però l’espot queda curt. Un missatge l’hem de tenir ganes de sentir. La publicitat ha d’aconseguir enganxar-nos. I ara jo us pregunto, l’anunci el primer cop que el veus pot tenir gràcia, però… a la segona… la tercera… ja no. Fins i tot podríem canviar de canal.
El missatge és senzill – Arnau
L’Arnau posa èmfasi a que és un missatge senzill. Sí, i això és molt bo en publicitat. Ja hem dit que estem saturats de missatges, la senzilla ens passa millor que alguna cosa massa enrevessada. Però és com la música: hi ha cançons senzilles de 3 acords només, que posen els pèls de punta. Per què? Perquè estan fetes amb gust, sensibilitat, perquè ens arriben emocionalment. Allò que és senzill s’ha de presentar bé perquè no es quedi només en això: quelcom senzill. No creieu que el so del rellotge és com massa antic? Posa nerviós! Parlem d’independència i, per tant, de futur i sona un tic-tac semblant al rellotge de paret de casa la meva àvia. Dona una sensació més aviat depriment. També el fons… ho hagués pogut fer qualsevol de nosaltres amb el Pwer Point. L’excés de senzillesa enrareix el producte.
Cal mirar el pressupost – Francesc
Sense dubte en Francesc parla d’un factor clau, però ull! No tant…! Si és cert que ERC és un dels partit que ha destinat una quantitat més petita a la despesa de la campanya electoral. Però això no em val. Hi ha idees molt senzilles que poden arribar emocionalment. Amb un pla fix i un fons blanc, amb una idea excel•lent podríem posar pèls de punta. A ICV no tenen tampoc tants diners i ja vaig elogiar els seus espots. Ha mancat estrènyer-se el cervell. S’ha pecat d’originalitat i ha sortit malament. Hi ha maneres i maneres de ser original. Potser pretendre ser original era una excusa per no gastar-se gaires diners… I sense dubte ho han estat, d’originals, però a quin preu? (mai millor dit).
