A veure… no m’entra al cap que aquells que volen la independència diguin que no tenen a qui votar. Que pot ser Esquerra no és un partit independentista? Home no fotem!
Aquest article es pot considerar una continuació del meu anterior. I ara vull fer una explicació sobre el que crec que s’ha de fer per aconseguir la independència. A més, crec que el projecte Puigcercós & Ridao és capaç d’aconseguir-ho.
Abans, però, vull aclarir un parell de coses arrel dels molts comentaris rebuts: no sóc militant de cap formació política, busqueu-me i ho comprovareu. Segon, tenia raó i en Puigcercós ha guanyat amb més d’un 30% de vots davant d’altres 3 candidats.
Anem allò que més interessa: l’estratègia a seguir. Si ara tinguéssim un referèndum d’autodeterminació creieu que el guanyaríem amb àmplia majoria? És clar que no. Per què? Doncs per la realitat social de Catalunya. No podem negar la veritat ni tampoc podem fer-nos una idea irreal del país on vivim: la nació catalana conviu amb la nació espanyola. A Catalunya la mescla és innegable, i a vegades molt fina, i alguns cops indefinible. Així doncs, què podem fer?
Atrinxerar-nos els que ens sentim només catalans i anar-nos-en tots cap a la Seu d’Urgell, aixecar un mur i declarar la independència unilateralment o intentar convèncer a una majoria de catalans que se senten espanyols dient-los que pel seu bé, pel seu progrés, benestar i per un futur pròsper el millor és la independència?
No és en va, doncs, que el referèndum proposat per en Carod fos al 2014. Que.. simplement ens agrada la data o és que encara ens falta molta feina per catalanitzar a un gran sector de la població? Evidentment res no és atzarós en aquesta vida i aquesta data tampoc. S’ha de fer molta feina!
Insisteixo, Esquerra què ha de fer? Convèncer als convergents que votin que sí al referèndum o convèncer als socialistes que votin que sí? Està clar que als convergents no se’ls ha de convèncer (en teoria) i necessitem catalanitzar al màxim al PSC i ara més que mai quan el president es diu Montilla. Aquesta és l’estratègia: catalanitzar el PSC.
Els Carreteros que no pateixin. Com ja vaig dir gràcies a ells l’estratègia tindrà més punteria, però no podem somiar en ser independents sense tenir en compte que una gran part de la població de Catalunya no se’n sent.
No tinguem pressa. I si parlem de somnis, és cert que en Carretero ens ha despertat, per tant, estiguem-ne orgullosos i, ara, tots a una amb Esquerra. Només amb una Esquerra forta i majoritària o al mateix nivell que CiU serem independents.
No us desenciseu.
