Estic convençut que la majoria de lectors del directe!cat els agradaria que en un futur no gaire llunyà ERC es convertís en un partit majoritari i fos un dels grans del Parlament de Catalunya. Si o no?
Bé, partirem de la base que heu assentit amb el cap. Si és així ara escolteu-me seriosament. Observeu aquest mapa. Us ensenyo de manera aproximada on es col•loca cada partit de la política catalana segons aquests dos eixos: el d’esquerra / dreta i el de Català / Espanyol.
Com heu pogut observar ERC està un xic aïllada. És més, quan Esquerra va treure els seus millors resultats va ser quan va intentar sortir d’aquest extrem. M’explicaré: en el requadre groc d’Esquerra que he dibuixant amb el paint, just a dins es concentren els militants de base: aquells convençuts que Catalunya ha de ser un país a costa de tot, aquells que omplen i omplen blocs, aquells que deixen comentaris esgarrifosos defensant teories independentistes que ratllen corrents més pròpies del primer terç del segle XX que no pas del nostre temps, aquells que tenen la pell tan fina… Però, tots aquests… potser no en són més de 2.000 persones.
Què va passar quan esquerra va treure gairabé 600.000 vots a les eleccions espanyoles del 2004? Quan a Catalunya superà el mig milió de vots passant per davant del PP? Què va passar? Doncs la feina ben feta del tàndem. Carod-Puigcercós que va fer el següent:
Un partit per aconseguir els seus objectius ha de ser gran i no pas s’ha de tancar en sí mateix. En política és bàsic buscar consens, buscar complicitats, amics, caure bé… En Carod ho tenia clar quan deia que el futur votant d’ERC parlaria castellà (buscant perfil més espanyol de vot), o quan afirmava que ERC era un partit liberal (buscant gent a la dreta). En Puigcercós va fer una grandíssima feina a Madrid cap aquests dos costats…!
Però tots aquells encegats amb la independència, aquells que es pensen que s’ha de ser “pur” què creuen? Que amb en Carretero ERC creixerà? No pas… observeu què passaria amb un Carretero al capdavant d’ERC (només estrien contents aquells 2.000 individus que us deia)
ERC si vol la independència ha de créixer i… no es pot créixer anat cap enrere! Per sort, al congrés del juny, en Puigcercós guanyarà de calaix. De fet, va deixar el govern per dedicar-se plenament a aquest congrés. La feina que ha fet amb els militants sembla que donarà els resultats esperats. I els que sou pro-Carretero no us espanteu. Només aconseguirem la independència mirant de fer-nos grans. Ho aconseguirem, però no a cop de res sinó amb constància! En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir. L’única por que tinc és que en Carretero no ho entengui i faci un nou partit… encara que hagi dit que no. Ja veurem.
De totes maneres, calma i seny. Som-hi!
