Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Maleït mosquit Tigre!

|

- Publicitat -

Una, dues, tres… quatre! Fins a quatre picades de mosquit tigre comptabilitzo ara mateix al meu cos mentre escric aquestes ratlles. Això ja és obsessiu. No puc dormir. No puc tenir les finestres obertes. Veig bitxos voladors allà on no hi ha res. Estic fins als mateixos ous del mosquit Tigre.

Suposo que els lectors del directe!cat saben de què cony parlo. I em sap greu ser tan barroer però és que és un tema que ja m’ha fet pujar el mosquit al nas! Ai, vull dir la mosca!

Publicitat

Dia i nit, un mosquit que mai para. Estic parlant d’un autèntic depredador. D’un insecte malparit i amb una mala llet espectacular. El més dolent de tots els possibles mosquits, el mosquit Tigre.

Sovint jo he defensat un món globalitzat. És fantàstic poder fer coses que la globalització ens ha aportat: hi havia una definició de Joseph Nye que explicava que la globalització és una reducció de l’espai – temps mundial. És genial poder fer videoconferències a l’altra punta de món, viatjar amb la mateixa moneda per la UE, poder degustar gastronomies d’arreu sense moure’t de la teva ciutat, veure canals de TV de diferents països al sofà de casa… el món s’ha fet petit. Però hi ha coses de la globalització que són realment preocupants. Una d’elles és el maleït mosquit Tigre.

Aquest bitxo repugnant va arribar des de l’Àsia amb avió (sembla ser que passant per Itàlia). Concretament dins d’uns petits bassals d’aigua en l’interior d’uns pneumàtics. Aquests s’havien deixat a l’aire lliure i després d’unes pluges, es van crear les condicions perfectes perquè aquell material es convertís en un cau de larves d’aquest fastigós mosquit. Aquells mateixos pneumàtics carregats d’insectes llardosos en procés de gestació van ser empaquetats en un avió. Poques hores després ja estaven descarregant-se a l’aeroport del Prat. Pocs minuts després ja corrien dins d’un camió direcció a Sant Cugat. D’això ja fa cinc anys, més o menys. Amb aquest temps, el mosquit Tigre s’ha convertit en una espècie de plaga imparable.

Jo visc a Bellaterra, al costat de Sant Cugat. I realment ja no és pot fer una vida normal. Aquest bitxo anacrònic (si és que aquesta paraula es pot fer servir en termes geogràfics) és realment repugnant. Pica de dia i a més, pica molt. No te n’adones, ho fa el molt puta de manera ben dissimulada. Ara, al cap d’uns minuts de la fiblada, que es pot apreciar perfectament (el punt de la clavada) pica a mort. La part afectada s’infla i a segons qui se li pot inflar moltíssim. El pitjor de tot és que és una picada que pica molt en el moment i un cop penses que s’ha calmat, aquella picor insuportable retorna just passades unes 24 hores. Rascar-se, com a tota picada, produeix un gust que es converteix en quelcom adictiu però en el cas del cabró del Tigre arriba fins a nivells d’irritar-se tant la pell que quasi et pots arribar a fer sang.

Jo no estic en els prototipus de gent més propicia a ser devorat. Diuen que piquen més a les dones que als homes, que piquen a les dones embarassades, que piquen als homes amb una forta pudor a peus (de debò que no hi entro en aquest perfil…!). Però, noies i nois! No sé que em passa que sóc el seu plat preferit. A casa, jo i ma mare. Les meves germanes afirmen que si jo hi sóc, no tenen pot a ser devorades.

Però és que realment la vida a casa ha canviat, fins a tal punt que ja hem demanat preu per posar mosquiteres. No podem sortir al pati a fer una barbacoa, sortir a estendre és un acte de risc. Les despeses en after bites i pastilles d’aquestes blaves pudoroses antimosquits és espectacular. Fins i tot és per riure el web de la Generalitat què ens diu per “prevenir les picades”: “Si heu de sortir al vostre jardí o terrassa porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs, així com mitjons per evitar les picades. Limiteu les activitats a l’exterior al màxim”. Ja veurem a ple estiu quina gràcia què us farà!

Catalunya ja pot tremolar. Des de Sant Cugat, ara ja el Mosquit Tigre s’ha trobat de manera confirmada a:
2004: Sant Cugat del Vallès
2005: Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Molins de Rei, Barcelona, Ripollet, Rubí, Arenys de Mar
2006: Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Castellbisbal, Polinyà, El Papiol, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Vallirana, Pallejà, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Caldes d’Estrac, Altafulla.

Jo al 2007 en vaig trobar a Barcelona. Tothom es reia de mi… poc riuran quan rebin la primera picada. Catalans, molt de compte. Vigileu, vigileu! Jo… ja quasi no puc dormir… I ara em pica tot!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut