Guillem Pursals


Dissabte, 24.3.2018. 23:42 h

Els conservadors purs i el Procés

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






El catalanisme conservador, aquell que vol preservar el que hi ha o retornar al que hi havia, com digué Marian Vayreda a l’obra Records de la darrera carlinada, no deixa d’estar ple de conservadors purs, que són aquells que sense conviccions, per mantenir el seu estatus o poder, es fan conservadors perquè volen frenar la marxa de la societat.

I què estigui ple no vol dir que no hi pugui haver gent, dins dels conservadors independentistes o catalanistes, que creguin fermament amb els seus principis, i són aquests els que aconseguiran portar Catalunya allà on la vulguin portar, perquè un cop s’hagin trobat en una posició còmode no deixaran de lluitar, sinó que seguiran fidels als seus ideals. Aquella gent que s’abandera en el conservadorisme, que vincula a una victòria d’una esquerra hegemònica el Procés independentista, i per tant sense Procés, hi hauria una victòria conservadora, no deixen d’enganyar-se a si mateixos perquè amb o sense procés, des de ja fa gairebé cent anys que no hi ha un moviment de dretes articulat i capaç de plantejar cap alternativa. Ni el Pujolisme va continuar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya, ni cap govern català a estat a l’alçada de fer-ho.

La Mancomunitat va saber fer una política incòmode, va crear on no hi havia res. Des d’escoles a canals de rec, i des de la gramàtica catalana de Pompeu Fabra a la promoció de la ciència amb la visita d’Albert Einstein. Ferrocarrils, telèfons, sistema sanitari eren marca de la mancomunitat de províncies. “Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera” digué Prat de la Riba. Després d’això, fins avui, no hi ha hagut política creadora.

La retòrica del “peix al cove”, de la victòria del seny, de preservar i preservar més institucions que tot i que han acabat sent superades per les voluntats populars, han volgut seguir preservant, dibuixa un panorama molt pròxim al que ens dibuixava Vayreda el 1898. És ara que des de faccions independentistes es recuperen les tesines i l’obra intel·lectual d’autors que van des de Léon Blum a Jacint Verdaguer. Havíem arribat a un punt on hi havia democratacristians que no coneixien l’obra política d’Sturzo o De Gasperi, o l’obra intel·lectual de Lleó XIII o Henri Lacordaire. Liberals que no coneixien més enllà de l’Escola Austríaca o socialdemòcrates que desconeixien a Ferdinand Lassalle, Eduard Bernstein o Léon Blum, pares intel·lectuals de la socialdemocràcia. Tota la política catalana ha estat plena de conservadors purs, de gent que únicament ocupava posicions per mantenir-s’hi ells, fins que el Procés els hi ha passat per sobre.

I d’això han renascut nous actors polítics, i se n’han consolidat de vells, enterrant als purs. CDC, PDECAT, ERC, PSC, l’ANC, ICV o inclòs Cs quan toqui poder, desapareixeran, per deixar pas a partits de convicció. Partits com Demòcrates, Junts per Catalunya o les CUP seran el futur de l’independentisme, juntament amb el què sorgeixi d’una ERC reformada i preparada per la política impura. Gent nova o no tan nova però amb ideals i sense por de perdre res, com els carlistes que com Vayreda, no es van organitzar a les muntanyes per mantenir un status, sinó per lluitar pel què creien. I encara continuen existint, perquè el carlisme és més una forma de viure, de moure’s pels ideals, deixant de banda el conservadorisme pur, sigui quina sigui la seva ideologia.

En conclusió, la política catalana no ha deixat de banda cap debat ideològic com a conseqüència del Procés, és més, gràcies al Procés si que hem recuperat parlar de models territorials d’Espanya, de reformes constitucionals, de projectes de vegueries, de models d’Estat, de models de teixits socials, sobre models de ciutat futures, etc. I també  ha provocat la caiguda del bipartidisme o dels partits còmodes què ja no plantejaven res que pogués canviar qualsevol cosa, com serien el plantejament de nous horitzons a altres llocs d’Espanya, o el reclam fiscal al País Valencià i a les Illes Balears, entre altres coses.


G. Pursals

lectures 1958 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
bejota fletxa bcn
17 d'abril de 2018, 17.33 h

Cataluña pierde 1.254 empresas el primer trimestre y Madrid gana 771.

Continúa el éxodo de sociedades catalanas que se inició en paralelo a la intensificación del 'procés' independentista.

El diario alemán «Süddeutsche Zeitung» critica el victimismo catalán y defiende la democracia española

"Franco está muerto desde 1975, España es una democracia abierta y sin embargo la melodía del separatismo suena bastante romántica, sobre todo en Berlín", dice el diario


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 24

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.