A dia d’avui, Catalunya i Balears impulsen polítiques comunes, tot i el Procés i l’absència de representants autonòmics de la Generalitat. Exemples d’això són la delegació de la Generalitat de Catalunya a Guillem López Casasnovas, qui acudeix com expert a les reunions de la reforma de la financiació autonòmica en nom de Balears. Al Senat, fou des d’ERC qui va plantejar demanar al govern espanyol la bonificació del 75% dels preu dels bitllets aeris en tots els trajectes entre Balears i la península pels residents aconseguint la unanimitat dels vots. Des d’ERC al Congrés, les 998 esmenes presentades pel seu portaveu pressupostari Joan Capdevila van en la direcció de frenar el càstig què pateixen Catalunya, País Valencià i Balears on la inversió no correspon ni amb la seva població, ni d’acord a la seva aportació al PIB. Coalició Canària ha presentat l’esmena per demanar el 75% d’abonament en el preu dels bitllets aeris tan per Canàries com per Balears.
Des de Proposta per les Illes, partit centrista balear amb vocació de recuperar la cultura pròpia de les Balears i desenvolupar l’autogovern des del centrisme, veuen la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat com un menyspreu a les Balears i als seus habitants. I així ho veuen el seu portaveu a Corts, Jaume Font, i el seu portaveu al Consell de Mallorca, Antoni Pastor, Pastor però ha anat més lluny i vol fer una moció al Parlament insular perquè tots els diputats balears al Congrés dels Diputats votin en contra dels PGE 2018. Però tal com deia al paràgraf anterior, no són els diputats illencs, sinó ERC i Coalició Canària els què ajuden als balears a defensar els seus interessos a les Corts Generals.
És una situació interessant perquè això genera sinèrgies què facin veure al PSIB o al Partit Popular de les Illes Balears com partits sucursalistes, és a dir, exteriors a les Illes Balears perquè no defensen als seus ciutadans sinó a les institucions foranies a les insulars. Havent actualment una crida des del regionalisme per les pròximes eleccions generals, votar representants balears de i per les Balears. Però a més de la qüestió econòmica, la part política és important. Fou des de les institucions balears on més oposició es va fer a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola a les institucions catalanes. I va ser l’expresident de Balears Francesc Antich el primer que va dir què votaria no a l’aplicació de l’article al Senat, sumant-se després l’expresident José Montilla. Fou el PSIB qui digué què aplicar el 155 CE no corresponia a cap principi per solucionar res, afirmant què dinamitava les possibles vies de diàleg que es podrien obrir.
Des de Més per Mallorca es va considerar inacceptable l’aplicació de l’article, i des de El Pi van mostrar la seva preocupació afirmant què sabien com començava però no com acabava, i pot afectar a tothom. Aquestes darreres declaracions podrien considerar-se premonitòries després de les declaracions del president del govern Mariano Rajoy afirmant què les polítiques del govern balear causaven divisió, i què semblava què seguien el sender de Catalunya. Des de Més es va veure com una justificació per aplicar el 155 CE contra Balears més endavant.
La consolidació d’un eix Barcelona-Palma, d’igual a igual entre les dues ciutats, és una de les tasques pendents per totes dues administracions locals. L’arrelament dels Foguerons de Sant Antoni de Sa Poble a Gràcia, com una festa local més què forastera, demostren la voluntat d’integrar totes dues cultures d’igual a igual, perquè acabin fins i tot sent una. I a nivell de problemes, també comparteixen problemes semblants com la mala gestió del turisme en grans quantitats o la voluntat de transformar les ciutats en capitals regionals. Encara què pugui semblar què puguin competir entre sí, al contrari, es complementen. L’experiència què té Barcelona i la que pot tenir Palma, a més d’estar totes dues integrades a la macro-regió mediterrània, poden enfortir el vincle entre totes dues administracions. Des de gestió d’infraestructures i turisme, a cultura i medi ambient, totes dues es poden ajudar mútuament.
La por al “contagi” per part de l’executiu de la situació catalana a Balears demostra el desconeixement de la política insular per part de l’executiu. A diferència de Catalunya, a Balears encara s’està desenvolupant l’autogovern que contempla l’Estatut. Hi ha parts estatutàries que encara no han sigut desenvolupades perquè tampoc hi ha voluntat política majoritària de defensar major sobirania, un fet què tan El Pi com Més defensen, però actualment són forces minoritàries encara què els sondeigs els auguren increments de vot. Les institucions catalanes, tan polítiques com culturals, des de la seva experiència en el desenvolupament estatutari, poden ajudar i aconsellar al respecte, així com ser un aliat davant l’executiu espanyol en la voluntat d’incrementar l’autonomisme a Balears.
Aquella voluntat de la intel·lectualitat catalana i balear d’ajudar-se mútuament consolidant el Centre Cultural Catalano-Balear el 1936 a l’Ateneu Barcelonès, i què la Guerra Civil i el Franquisme van destruir i esmicolar, ara sembla que torna amb força. L’esperit del “Missatge als mallorquins” i de la “Resposta als catalans”, de la primavera de 1936, demostra la voluntat d’entesa més enllà siguin d’esquerres, dretes o centre, antics monàrquics o republicans de soca arrel. Més enllà de les institucions, la societat civil té a la seva mà recuperar una aliança històrica, i recuperar l’esperit de pobles germans superant i vencent condescendències i superioritats, cadascú a la seva manera, com propugna el catalanisme i el mallorquinisme, d’igual a igual.
Per tant, tal com cridaven els dos documents de 1936 citats anteriorment, cal intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica entre catalans i mallorquins. No per fer una unió política ni per crear estructures estatals, sinó per protegir-nos d’aquesta ona que sembla que vindrà de jacobinisme cultural i polític, amb voluntat de crear una gran hegemonia centralista disposada a fer folklore d’allò què per tradició ens correspon.
