La ONG alemanya Zentrum für Politische Schönheit (Centre per la Bellesa Política) ha endegat un projecte d’homenatge a les víctimes de la matança de Srebrenica així com de denúncia del paper que féu i encara fa la ONU al respecte. El monument es vol alçar per commemorar els quinze anys de la matança, que es compliran aquest 11 de juliol. El Pilar de la Vergonya, així s’anomena el projecte, sorgeix com a resposta a la negativa de la ONU a reconèixer la seva responsabilitat en el genocidi i a la arrogància que va mostrar durant el procés al que la van sotmetre els supervivents. Llegir-ne més

La primavera i l’estiu de 1992 el riu que passa per sota el majestuós pont de Mehmed Paša Sokolović, el Drina, conegut arreu pels seus tons turqueses i clars, es tenyí de vermell, el roig de la sang dels qui al llarg del seu recorregut foren brutalment assassinats; un roig que volia fer desaparèixer el verd islàmic del nord-est de Bòsnia. Després de la declaració d’independència de Bòsnia i Hercegovina, contra la qual s’alçaren la majoria de serbis del país, la zona fronterera amb Sèrbia quedà administrativament sota la nova República Srpska i es veié immediatament immersa en el conflicte armat. Llegir-ne més

Sobre el riu Drina, a la riba de Višegrad, s’alça un pont de bellesa i grandesa corprenedores. Una sòlida estructura de gairebé 500 anys d’història que va colpir profundament un nen, Ivo Andrić, qui, quaranta anys més tard, de les emocions que el pont desperta a qui el veu, en faria la seva més gran novel·la: El pont sobre el Drina. Fou també la història d’un nen la raó de la construcció d’aquest pont: un dels infants serbis que en temps de l’imperi Otomà fou portat des de Bòsnia a Turquia com a “impost de sang” quedà per sempre més marcat per la separació de la seva mare, que es produí justament a la riba del Drina al seu pas per Višegrad; anys més tard, quan l’infant esdevingué el visir Mehmed Paša Sokolović, “darrere les seves parpelles tancades va veure la forta i elegant silueta del gran pont de pedra que en aquell lloc havia de néixer. Llegir-ne més

La jove directora bosniana Jasmila Žbanić (Sarajevo, 1974) va presentar a la Berlinale d’enguany el seu segon film de ficció: "Na putu" (En el camí). Guardonada al mateix festival en l’edició de 2006 amb l’ós d’or a la millor pel·lícula pel cru retrat panoràmic de la realitat bosniana de "Grbavica", la realitzadora es centra ara en el conflicte religiós latent d’aquest país islàmic. Si al seu film de debut, Žbanić presentava una dona de mitjana edat, mare soltera d’una conflictiva adolescent, que sortejava com podia les dificultats de la postguerra a Sarajevo, a "Na putu" parla de la generació que es saltava: l’última lleva de joves que van lluitar a la guerra amb prou feines vint anys i que ara reivindica el dret a divertir-se i tenir una vida plena. Llegir-ne més