Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Višegrad, un pont sobre el Drina (I)

|

- Publicitat -

Sobre el riu Drina, a la riba de Višegrad, s’alça un pont de bellesa i grandesa corprenedores. Una sòlida estructura de gairebé 500 anys d’història que va colpir profundament un nen, Ivo Andrić, qui, quaranta anys més tard, de les emocions que el pont desperta a qui el veu, en faria la seva més gran novel·la: El pont sobre el Drina.

Fou també la història d’un nen la raó de la construcció d’aquest pont: un dels infants serbis que en temps de l’imperi Otomà fou portat des de Bòsnia a Turquia com a “impost de sang” quedà per sempre més marcat per la separació de la seva mare, que es produí justament a la riba del Drina al seu pas per Višegrad; anys més tard, quan l’infant esdevingué el visir Mehmed Paša Sokolović, “darrere les seves parpelles tancades va veure la forta i elegant silueta del gran pont de pedra que en aquell lloc havia de néixer.” El pont és tan precisament descrit al llibre que fan venir ganes al lector de comprovar-ho: “té uns dos-cents cinquanta passos de llarg i uns deu d’amplada, tret de la part central, que està ampliada amb dues terrasses absolutament simètriques”; fou construit en cinc anys no exempts de problemes, revoltes i càstigs, com la cruel tortura i empalament de Radisav, narrat també amb detall. L’obra d’Andrić ressegueix fidelment els esdeveniments històrics que marcaren el pont, el poble, el país i tot el món al llarg de quatre segles. Els grans successos, però, no fan ombra a les històries personals i col·lectives de Višegrad, esdevingudes a la Kasaba –el centre del poble– o a la Kapija –el cor del pont–, i que són l’ànima i el motor de la novel·la, farcida de descripcions de personatges, emocions, fets menors que donen significat i profunditat a la vida dels qui habiten la vora de l’aigua. Com els habitants, la seva història és “sempre nova i sempre igual.”

Publicitat

Ivo Andrić nasqué el 9 de novembre de 1892 a Travnik en una família catòlica. A causa de la mort del seu pare, visqué amb els seus tiets a Višegrad dels dos als onze anys, quan tornà amb la seva mare a Sarajevo. En l’època de l’ocupació austro-hongaresa, estudià a les universitats de Zagreb, Viena i Cracòvia. Ja de ben jove escriu, publicant les primeres poesies el 1911, i participa activament en moviments nacionalistes, raó per la qual és empresonat durant la Primera Guerra Mundial; en el seu captiveri ultima el seu primer llibre: Ex Ponto (1918).
En el nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens esdevé diplomàtic, essent el delegat iugoslau a la Lliga de les Nacions i cònsol a diverses ciutats europees, incloent el Berlín nazi. Durant la primera part de la seva carrera combina la política amb la publicació d’obres de ficció (Put Alije Djerzeleza (El camí d’Ali Djerzelez), 1920; Anikina vremena (Els temps d’Anika), 1930) i d’assaig històric (Die Entwicklung des Geistigen Lebens in Bosnien unter der Einwirkung der Türkischen Herrschaft (El desenvolupament de la vida espiritual a Bòsnia sota la influència de la llei turca), 1924; Njegoš kao tragični junak kosovske misli (Njegoš, el tràgic heroi de la idea de Kosovo), 1935). Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1941 es retira a Belgrad, ciutat ocupada pels alemanys, i s’aïlla en la seva creació. D’aquesta època en sortirà la trilogia bosniana que el projectarà internacionalment: Travnička hronika (La crònica de Travnik), Na Drini ćuprija (El pont sobre el Drina) i Gospođica (La senyoreta).
En la postguerra continuà implicat políticament, sent membre del Partit Comunista i diputat al parlament de Bòsnia i Hercegovina, però es dedicà principalment a l’escriptura i a la vida cultural. El 1961 li fou reconeguda la seva trajectòria literària concedint-li el premi Nobel de Literatura “per la força èpica amb què ha traçat els temes i ha descrit els destins humans il·lustrats des de la història del seu país”, sent l’únic escriptor balcànic amb aquesta distinció. Després de la mort de la seva dona el 1968, reduí progressivament els seus actes socials i publicacions, lliurant-se a la lectura. Ivo Andrić moria a Belgrad el 13 de març de 1975.

El pont sobre el Drina és una obra complexa però abastable, “escrita amb un llenguatge culte però entenedor”, tal com la descriu Sió Capdevila, qui en firma la traducció catalana conjuntament amb Slavica Bursać, tot destacant-ne especialment la seva “força ètica.” El relat se centra en la vida al voltant del pont i la vila, però a la vegada ens parla de temes universals i en els quals, encara mig segle després, el lector es pot sentir identificat. Tot i abastar un període de temps tan ample, la narració flueix serenament –com l’aigua sota el pont– a base de petites històries que ha anat confegint el poble, tota la gent que hi ha nascut o hi ha anat a parar per atzar. Històries d’alegries, com la del borni Salko, qui aconseguí de travessar el pont caminant pel parapet; i de penes, com la del rus Gregor Fedun, qui, encantat per la bellesa de la sèrbia Jelenka, caigué en el seu parany, fet que li costà la vida. Tal com diu Andrić, “les desgràcies no s’allarguen eternament (tret comú amb les alegries).”
El relat s’estructura en dues parts. La primera, que ocupa el primer terç del llibre, comprèn des de l’alçament del pont, amb el primer capítol dedicat exclusivament a la descripció de la construcció i de la regió, fins a l’ocupació austríaca al segle XIX. Aquesta part es centra més en descripcions generals i no en destaca cap personatge, malgrat els molts de descrits; la guerra i la brutalitat són els temes centrals, però també la germanor i la convivència. La segona part, de 15 capítols de llarg, recorre els anys sota control germànic, plens de prosperitat i progrés, però també d’incerteses i reticències; fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, que causarà la destrucció parcial del pont. Aquesta secció aprofundeix en la psicologia dels personatges, acarats davant d’aquests anys de trasbals, i centra el relat en la figura d’Ali-hodža Mutevelić, representant de la tradició sèrbia i la resistència tossuda al canvi; també les hostilitats hi són presents –constant històrica humana com és– però hi abunden el diàleg i el respecte.
L’estil d’Ivo Andrić és clarament costumista i precís, documentat i realista, a la vegada que molt fantasiós i narratiu, interessant. L’estil i l’estructura segueixen un patró que es repeteix al llarg dels episodis: les situacions són exposades abans de ser descrites, a voltes començades pel desenllaç. El seu és un estil arcaic i superat, que pot cansar el lector a estones per la previsibilitat i reiteració. Malgrat això, la força verídica que el relat traspua, el fa de lectura fonamental per als qui es vulguin introduir –o aprofundir– en la complexa història balcànica.

El Višegrad descrit per Andrić té una història marcada per la germanor i la solidaritat entre les diferents ètnies, però també pels conflictes i la violència entre elles. El llibre ens fa testimonis de fets terribles ocorreguts fa centenars d’anys; s’ho devia pensar, l’escriptor, que molts més actes de brutalitat esguardaven aquest petit poble de la riba del Drina?

Llegiu la segona part: Višegrad, un riu de sang (i II)

Publicitat

Opinió

Minut a Minut