Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

Un dia a l’Exploratorium amb les bombes atòmiques

|

- Publicitat -

Molts diuen que a partir de la consecució del Projecte Manhattan, la 2a Guerra Mundial va començar a acabar. Aquest projecte científic va ser el detonant de l'era nuclear, l'inici del desenvolupament de la indústria nuclear de guerra per una banda i, més endavant, l'aparició de les centrals nuclears com a eix fonamental de l'aplicació de la tecnologia militar en úsos civils. Un dels innombrables investigadors que hi van participar va ser el físic de particules Frank Oppenheimer. Aquest físic de Nova York va estudiar en universitats dels Estats Units, Anglaterra i Itàlia i, a l'acabar els estudis va tornar, es va casar i es va afiliar al Partit Comunista Americà. Investigador i docent a parts iguals, Oppenheimer és reclutat pel govern nordamericà a l'inici de la guerra i enviat als laboratoris de Los Alamos on s'hi van centralitzar totes les investigacions nuclears.

No se sap ben bé si el senyor Oppenheimer li va acabar d'agradar que les seves investigacions ajudessin, indirectament, a la construcció de la primera bomba nuclear i que, aquesta, es destinés a l'aniquil·lació de milers de persones inocents a l'altra punta del món. El que està clar és que, en acabar la guerra, es va concentrar en activitats molt més humanistes tornant a la Universitat de Berkeley per a investigar i donar classes. De fet, la seva vocació era la docència i la seva obsessió fer arribar la ciència a tots els públics de manera amena i didàctica. Però ves per on que, quan la cosa estava tranquil·la, arriba el Maccarthisme, l'acusen de pertànyer al partit comunista i passa a ser un enemic per a la seguretat nacional. L'inhabiliten com a professor i investigador, ven un Van Gogh que havia heretat dels pares per poder menjar i, amb la seva dona, compren un ranxo en un poble de Colorado on hi viuen com a grangers. Poc després, però, va poder tornar a la docència fent de mestre a l'escola del poble.

Publicitat

Fins aquí res que no fos normal per a un científic americà de renom, afiliat al partit comunista americà als anys quaranta. Va ser l'Exploratorium, segurament, el que el va mitjanament redimir del patiment que va infligir a la humanitat i el que el va ocupar la resta de la seva vida. Si sou casualment a San Francisco un d'aquests dies i voleu visitar l'obra d'Oppenheimer, l'Exploratorium, per començar veureu que ja no és allà on havia estat des de la seva inauguració, ara fa més de quaranta anys. Des d'aquest mes d'abril l'han traslladat del Palau de les Belles Arts al moll 15, davant la badia. L'Exploratorium és el Museu de la Ciència per excel·lència, aquell que ha servit d'inspiració als museus de la ciència contemporanis de tot el món. Independentment de la millora de les instal·lacions, l'augment de l'espai d'exposició i les vistes que ofereix el museu, cal dir que el seu antic emplaçament destil·lava màgia, una espècie de romanticisme naïf que feia volar la imaginació, amb les seves exposicions d'estètica més de parc d'atraccions de principis de segle XX que de museu.

Aquest museu va néixer per la voluntat d'Oppenheimer d'apropar la ciència a, sobretot, els joves i els infants. Per això, va ser el primer museu de la ciència del món que va fonamentar la seva activitat en l'exhibició de tota mena d'experiments interactius, tal i com els podem trobar al Museu de la Ciència de Barcelona i tant d'altres. La genialitat de maridar art, estètica i ciència va fer molt atractiva la ciència, fins aquells moments una disciplina tosca, críptica i reservada a experts. Gràcies a l'Exploratorium molta canalla es va interessar tant en la ciència que, es diu que, en el transcurs de les següents dècades va augmentar el nombre de científics al país. Tocar un tornado en miniatura, veure un miratge impossible, olorar la descomposició d'excrements d'animals desconeguts, escoltar el so d'una glacera… en definitiva, experimentar el món, va fer apropar la ciència a tots els públics i va ser una fòrmula d'èxit que la resta de museus del món van voler copiar. No només això, la seva activitat és grandiosa en la divulgació de la ciència tant en les visites familiars i les escolars, com també a internet, on s'hi poden contemplar experiments en directe o gravats dissenyats especialment per a ser difosos per la xarxa.

I si no us interessa la ciència, com a mínim, sempre us quedarà passar una vetllada musical que acostumen a fer-s'hi els vespres, amb el marc espectacular del Bay Bridge il·luminat de fons.

PASSEGEU-VOS PER:

Postals Electriques De California

Cartografies Ignotes

Blog de les Cartografies Ignotes

[soliloquy id=”225967″]

Publicitat

Opinió

Minut a Minut