Mentre encara ressonen dins el meu cap (a l’estil de la cançó de The Police) les cançons de la Festa dels Súpers (que per cert va ser encarregada a en Marc Parrot) d’aquest cap de setmana, us vull parlar del concert que vaig anar a veure a la sala B de Luz de Gas. Hi tocaven els Vitruvi. Que no sabeu qui són els Vitruvi? Doncs jo tampoc ho sabia fins fa uns mesos, la veritat. En tot cas, aquest dijous al vespre passarà a la història com la primera vegada que vaig veure una gent de les terres de l’Ebre que presentaven un disc de pop-rock amb lleugers tons psicodèlics i amb certs tocs que recordaven als Coldplay o U2 i que, cadascun dels seus components, em recordaven algú. Hi havia un cantant de veu de bellut que em recordava a una barreja entre Roland Orzabal (Tears for Fears) i Dave Grohl (Foo Fighters); un bateria que em recordava a un company de feina que condueix una Harley; un baixista híbrid entre Ricky Falkner (Sanpedro) i Joan Roca (Antònia Font); un teclista amb una lleugera semblança a Moby ben entregat i un guitarrista que em recordava poderosament a algú i que no acabo de saber qui.
Com la majoria d’aquests tipus de concerts de presentació d’un disc de debut, va començar fred, més aviat congelat, i li va costar un pèl escalfar-se. Però realment va ser un concert força interessant. El so no era especialment espectacular i la cervesa havia pujat un euro més des de la darrera vegada que vaig anar a Luz de Gas però va ser maco veure una gent que em van sorprendre per la seva sonoritat i la calidesa de la veu d’en Marc Sendra. No són grans músics virtuosos però el conjunt és poderós. La veritat és que sonar tal i com ho fa aquesta gent amb només un primer disc té mèrit. Clars, nets, amb grans influències del pop rock internacional i amb bastants detalls imaginatius, els Vitruvi van desplegar una declaració d’intencions clares: ser un dels grups que encapcelaran un nou pop català.
Després del concert vaig tenir l’ocasió de parlar amb en Marc i sense vacil·lar li vaig engaltar de manera vehement: “Estic convençut que us veurem en la cinquena edició del festival Poparb“. El temps em donarà o no la raó.
