Aquest cap de setmana ha estat espectacular. La pluja ha canviat l’aspecte de la ciutat, del mar, de la muntanya… Per un moment em semblava estar en un país atlàntic. Doncs mira, aprofitant aquest temps de tardor recordo que a partir d’aquesta setmana i per onzena vegada consecutiva, els llemosins tenim una ocasió única de poder descobrir el ric patrimoni musical que té actualment la cultura basca sense haver de viatjar a Euskal Herria. I no és que no hi hagi ganes de viatjar-hi. Sempre és un plaer superlatiu viatjar a terres basques, un d’aquells viatges especials on, erròniament o no, hom hi pensa trobar tot allò que creu no trobar a casa seva. Potser és per l’ envejable estima que aquella gent professa vers les seves tradicions i la música en particular. Tant, que és habitual escoltar-hi música arreu on et trobes: en una sidreria, en una taverna o en una botiga… Doncs això mateix ja està passant a Barcelona i seguirà fent-ho tot el mes de novembre. Espais com l’Euskal Etxea, el C.A.T., l’Auditori, la Casa Elizalde o ple de places de tota la ciutat seran les seus d’aquest Festival EHSONA el qual ens ofereix any rere any la millor música basca del moment. Des de Benito Lertxundi, potser un dels millors cantautors bascos, passant pel pop rock novell dels Zeren Zai o la formació basco-catalana Txala.
Per als neòfits cal deixar ben clar que la música basca abasta tots els estils musicals, no només l’estrictament folklòric o el rock reivindicatiu. Hi ha molts exemples d’això: podem des d’escoltar i ballar els sons dub i reggae del reconegut internacionalment Fermín Muguruza, fins a endinsar-nos en el món màgic dels Alboka, l’ska de Betagarri o la cançó d’autor de Ruper Ordorika. Malauradament pocs d’aquests noms es coneixen fora del seu àmbit natural ja que no gaudeixen d’una promoció potent i només en alguns festivals hi tenen cabuda (molts d’ells als PaÏsos Catalans). Tot i això la cultura basca té un tret especial i poc conegut. Als Estats Units, per exemple, hi viuen colònies importants de bascos o americans d’origen basc que viuen encara la seva identitat de manera activa. Això es tradueix en l’existència de centres bascos a moltes ciutats dels EUA, sobretot de Nevada i d’Idaho, on la música i les tradicions són ben vives. De fet, i acabo amb les anècdotes, en la meva darrera estada als Estats Units vaig veure publicitat un festival basc a Carson City de camí a Virginia City i vaig veure un restaurant-centre-cultural-basc prop d’on viu la meva sogra a San Francisco.
En tot cas, i sense que la possible basquitis ens ataqui, qualsevol moment d’aquest mes serà bo per escoltar i descobrir bona música Made in Euskal Herria.
