Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

Avui no parlo de res

|

- Publicitat -

Avui he estrenat corbata i camisa. També, com aquell que diu, un còmic de Shaun Tan, una ampolla de wiskey i la darrera d’Indiana Jones. Però, de fet, tot comença fa uns dies. Aquesta setmana he estat molt ocupat i no he escrit res per al directe.cat. Ahir, 14 de desembre, de fet volia escriure alguna cosa, potser alguna cosa relacionada amb el grup barceloní Manel aprofitant que ha tingut força ressó la sortida del seu primer cd. De fet tothom n’ha parlat… i no volia ser menys. En volia parlar des de fa un any, de fet, des que els vaig veure a la final del concurs Sona 9. Però no he tingut temps. Aquest diumenge ha estat el meu aniversari i l’he aprofitat per a fer coses que habitualment no faig un diumenge. Anar a la feina i a l’hospital a grosso modo. M’he llevat cap a les set del matí i m’he dirigit de manera inmediata cap a la feina. Perquè? Doncs perquè avui havia de treballar… una cosa que tenia pendent fer. Després, cap a quarts de quatre de la tarda he sortit de la feina, he agafat el cotxe, he posat el disc de Manel, Els millors professors europeus, i he passat per casa després d’haver-me despistat i haver anat a parar a una altra ciutat. Després he corregit l’error sentint-me estúpid. Jo i la meva parella hem anat a veure uns amics que havien parit l’Aina i, després de donar-los un conill de roba i haver-nos fet padrins, hem marxat i hem escoltat pel camí Manel. Ostres, com m’agrada només començar… En la que en Bernat se’t troba… que senzilla, quina història, quin so… sublim. I que dir de la melodia de la secció de vent de Corrandes de la parella estable… o cadascuna de les dotze cançons del disc… Llavors hem anat a veure mon germà i son fill hem menjat pernil i hem sortit a fer una beguda amb ma mare i he pensat que els hauria de regalar el disc de Manel. I fer-los notar l’especial de la veu d’en Guillem Gispert. Ara, mentre mirem incansablement Fawlty Towers amb el desgraciat d’en Basil Fawlty embolicant la troca de manera histriònica, escric això esperant que demà podré escoltar una vegada més Els millors professors europeus

Publicitat

Opinió

Minut a Minut