Talment com si d’un tsunami es tractés, els primers indicis que la família d’en Jaume Pla ja ha tornat es deixen sentir. Fins i tot al Telenotícies Vespre de TV3 d’aquest dissabte passat li dediquen un reportatge amb entrevista inclosa, cosa només reservada per als “grans” de la música, digues-li David Bisbal, la Melodi o la Rihanna… o qui diu això diu en Serrat o en Llach.
Doncs gràcies als clarividents Bankrobber els Mazoni tornen a editar un elapé dos anys després de Si els dits fossin xilòfons i que podeu trobar ja avui en les botigues de música. No dubteu d’agafar-lo ben fort i endur-vos-el a casa, millor després de pagar-lo. Aquesta vegada no podreu parar d’escoltar-lo una vegada i una altra, com no podia ser d’una altra manera tenint en compte que estem davant d’un dels millors discos de l’any.
En aquesta ocasió EUFÒRIA 5 – ESPERANÇA 0 s’ha editat en cd i vinil, la qual cosa s’agraeix en uns temps de descreguts i superficials fans de l’mp3, símbols dels temps superficials en els quals vivim. Però us preguntareu, per què collons hauria de comprar jo el nou disc de Mazoni? Bona pregunta i més en moments de crisi. Bé, cal dir que en un primer moment, i només començar, el disc en el seu conjunt no deixa indiferent. Impacta, relativament cal dir, la desinvoltura amb la que es mou en Jaume Pla en un terreny a cavall del rock, el post-punk, la psicodèlia i fins i tot l’electro-rock. Realment és un disc superlatiu, ple de força, amb detalls agosarats i elements diferents als que ens tenia acostumats. Eufòria serveix com a introducció concissa i franca del que vindrà a continuació, un regitzell de temes que ja des de la primera escoltada ens fa pensar en la magnitud del que vindrà a continuació. Detalls preciossites, elements electrònics que encaixen en una maquinària que va més enllà de la pròpia cançó i temes de rock autèntic aptes per a no rockers. Hi podeu trobar de tot: temes honestos i potents per a desfassar, lletres amb missatge i nihilistes però sense arribar a la desesperança i melodies encomanadisses que tornen a situar Mazoni al capdamunt del rock fet al nostre país.
Però l’apoteosi ha d’arribar i ho fa amb Bruixes. És escoltar-lo i transportar-te a la nau mare de Klaatu on s’hi versionen els grans dels 70 i 80 però passat pel sedàs del segle XXI. Després d’uns moments entre la protosfera i l’espai exterior, surant com un objecte enmig de l’oceà, tornem a la terra amb Cercles, el tema que ens torna a la realitat, com un bàlsam, una dutxa freda després de l’embriaguesa d’una nit intensa. Però hi ha altres raons per la qual comprar el disc. El disseny de Xevi Vilaró dóna un valor afegit al disc, que depenent de si compreu el vinil o el cd serà d’una manera o altra. L’edició per part de Bankrobber és impecable i en sí, el cd o el disc com a objecte paramusical és tot un objecte de potencial culte, del que en sentirem a parlar més tard o més d’hora.
Ara només cal veure tot això en directe. Uns centenars d’individus ja ho han pogut fer i es diu que la realitat supera la ficció. Caldrà veure-ho doncs ara que estan de gira i que el tsunami Mazoni ja és imparable.
