El juliol de 1940, perduda la Guerra Civil, amb els membres del govern de la Generalitat a l’exili i amb els nazis ocupant França, quan la derrota del catalanisme era completa sota la bota del feixisme, a Londres, a l’única illa de democràcia que restava a Europa, es va crear sota l’impuls de Carles Pi-Sunyer i d’altres personalitats com Batista i Roca, el Consell Nacional de Catalunya que pretenia mantenir la continuïtat política i cultural del catalanisme entre els exiliats a Anglaterra.
12 comentaris
Imprimeix
Envia
No sembla que sigui una bona manera de guanyar-se el favor de les bases d’ERC criticant amb acidesa allò que les bases van recolzar per àmplia majoria. Les declaracions del Vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, afirmant que demanar el “no” al referèndum de l’Estatut fou un error i confessant que ell apostava pel “sí” provoquen una enorme consternació no sols en el món d’ERC i dels seus simpatitzants sinó també en el conjunt de l’independentisme.
Si l’any passat vam haver de suportar la concessió de la creu de Sant Jordi a aquest exemple de catalanitat i de compromís amb el país que es diu Javier Godó Conde de Godó aquest any no ens hem quedat curts veient com el Govern d’Entesa en la seva formació de gala li estrenyia la mà a aquest agent del subdesenvolupament nacional anomenat José Manuel Lara Bosch.
En el procés de l’Estatut, aprovat ara fa un any, es va revelar amb una crueltat desencarnada com, sempre que el país arriba a una situació realment oberta, l’ordre s’acaba imposant.
Els primers dies de gener de 2006, amb un Estatut de caire sobiranista que havia entrat al Congrés dels Diputats i que plantejava un repte a l’Estat de primera magnitud, determinats agents polítics, socials i econòmics es van conciliar a fi que el pols de Catalunya amb Espanya no anés més enllà, de frenar a tota costa el que podria haver desencadenat un procés d’emancipació nacional.
Els primers dies de gener de 2006, amb un Estatut de caire sobiranista que havia entrat al Congrés dels Diputats i que plantejava un repte a l’Estat de primera magnitud, determinats agents polítics, socials i econòmics es van conciliar a fi que el pols de Catalunya amb Espanya no anés més enllà, de frenar a tota costa el que podria haver desencadenat un procés d’emancipació nacional.
En els moments tempestuosos és sempre recomanable reconfortar-se en les lectures dels savis i, sens dubte, aquesta pretensió es troba plenament satisfeta si ens acostem a l’última obra Jaume Renyer, L’Esquerra de la llibertat (Viena edicions 2007) en la qual l’autor fa revisió als valors republicans en l’època contemporània i reivindica la seva vigència en el present. El llibre es troba farcit d’idees que només poden ser producte d’una ment ordenada, fèrtil i profundament coneixedora de la tradició com la d’en Jaume Renyer que es dedica a repassar de forma exhaustiva el contingut dels valors de respecte pels drets individuals, laïcitat, igualtat, participació pública en un espai cohesionat, treball, austeritat i fraternitat en el sentit de construcció d’una societat civil amb consciència d’un sentit de pertinença.
El mapa que deixen les eleccions municipals de diumenge confirma la profunda fragmentació de l’electorat català. L’elevada abstenció facilita l’entrada en els consistoris d’opcions minoritàries amb una base electoral molt mobilitzada però, a més, ens trobem amb el fenomen que aquesta diversitat respon a perfils ideològics molt oposats.
Al costat de l’increment espectacular de les CUP, amb 20.000 vots més i l’entrada per la porta gran en municipis mitjans de la segona àrea metropolitana de Barcelona (Manresa, Vilafranca, Mataró.
Al costat de l’increment espectacular de les CUP, amb 20.000 vots més i l’entrada per la porta gran en municipis mitjans de la segona àrea metropolitana de Barcelona (Manresa, Vilafranca, Mataró.
Quan les enquestes anuncien serioses davallades els polítics de la dreta no tenen cap problema alhora d’atiar les més baixes passions de la ciutadania amb el discurs de la por a la nova immigració i als canvis de paradigma social que la seva arribada massiva pot comportar. M’estranya que els líders d’un partit nacionalista com CiU carreguin contra els magrebins, els llatinoamericans o els asiàtics i, en canvi, passin de puntetes sobre el fet que els conflictes potencials que podem tenir amb els nouvinguts tenen en part la seva causa en el greu conflicte cultural que suposa tenir un gruix de població espanyola que porta dècades instal·lada a Catalunya i que ha estat incapaç d’integrar-se en el país.
Una de les causes de la desorientació política general és que la dreta benpensant ha estat assaltada per una colla de personatges grotescos que, en el seu afany desmesurat per donar una imatge d’autoritat, de seguretat i de fermesa cauen en el patetisme. Alguns s’aferren a una estètica tronada quan el riu de la sensibilitat social ja els ha desbordat per totes bandes i així resten, plantats com estaquirots amb corbata i punys de camisa de platí i una ficció d’ordre i unes coordenades mentals periclitades que no responen a cap dels valors majoritaris.
En una de les seves cartes el gran escriptor i autor de la novel·la ”Incerta Glòria”, Joan Sales, ja insinuava que si el diari dels catalanets escrit en castellà no existís, Catalunya faria temps que seria una nació sobirana.
En efecte, la gran contradicció del nostre país sempre ha estat el ressò que “La Vanguardia” d’expressió castellana i de mentalitat regionalitzadora ha tingut entre les classes mitjanes catalanistes.
En efecte, la gran contradicció del nostre país sempre ha estat el ressò que “La Vanguardia” d’expressió castellana i de mentalitat regionalitzadora ha tingut entre les classes mitjanes catalanistes.
Blocs indirecte!cat
09/02/2010 - Oriol Junqueras
Com transformar l'economia09/02/2010 - Rival Petit
"Me haré tertuliano de Punto Pelota" (E. Inda, director de Marca)08/02/2010 - Ricard Biel
Criatures contra Carretero08/02/2010 - Daniel Ruiz Trillo
Prendre el pèl08/02/2010 - Josep de la Casa
Aigua per Palestina
Últims comentaris
08/09/09 23:34
Encegament
Fantasies
El gheto espanyol
Fantasies
El gheto espanyol
Etiquetes
Arxiu
Arxiu per mesos
Héctor López Bofill
Avís legal !
Publicitat !
Contacta'ns !
Enllaça'ns !
Mapa Web i RSS !
Twitter !
indirecte!cat
!
Héctor López Bofill
indirecte!cat
!
Héctor López Bofill
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la
persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat
v1.00 - 16 d'abril de 2007
v2.00 - 16 d'abril de 2008
v2.00 - 16 d'abril de 2008
