Héctor López Bofill


Dimarts, 29.5.2007. 05:00 h

Abstenció i polarització

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






El mapa que deixen les eleccions municipals de diumenge confirma la profunda fragmentació de l’electorat català. L’elevada abstenció facilita l’entrada en els consistoris d’opcions minoritàries amb una base electoral molt mobilitzada però, a més, ens trobem amb el fenomen que aquesta diversitat respon a perfils ideològics molt oposats.

Al costat de l’increment espectacular de les CUP, amb 20.000 vots més i l’entrada per la porta gran en municipis mitjans de la segona àrea metropolitana de Barcelona (Manresa, Vilafranca, Mataró...) s’hi afegeix la inquietant irrupció de Plataforma per Catalunya amb el seu perfil xenòfob i les seves ramificacions nacionals properes al falangisme espanyol a municipis com Vic o el Vendrell. Ciudadanos ha punxat tot i els seus 60.000 vots, però veiem que hi ha opcions del mateix caire espanyolista que s’obren pas en el territori, com la mateixa Plataforma per Catalunya, o tot un al·luvió de partits independents que han esgarrapat algun regidor, això sense comptar amb opcions grotesques com La Cori, amb el seu flamant Elvis català incorporat a l’Ajuntament de Reus, una bona metàfora del desconcert i de la decepció que inspiren els grans partits.

Aquests partits tradicionals es troben al final d’un cicle. Ni tan sols el PSC, que ha mantingut l’alcaldia de Barcelona, ha arrabassat Tarragona i ha obtingut uns bons resultats a la ciutat de Lleida, pot sortir indemne d’haver perdut 180.000 vots. Convergència no ha acabat de materialitzar una reacció al tripartit; més aviat al contrari: tot i haver escurçat distàncies respecte el PSC ha perdut vots, no ha guanyat a Barcelona i, com s’esdevé a la Generalitat, la majoria obtinguda a molts ajuntaments no li servirà per formar govern. ICV i ERC també han registrat una significativa davallada, per bé que ERC ha aconseguit endolcir la seva fuga de vots amb el guany de 300 regidors.

Una de les claus d’interpretació d’aquest quadre pot fonamentar-se en el creixent rebuig a l’aigualiment ideològic. Si durant els anys 80 i 90 Catalunya pertanyia a qui abastava un centre ideològic, un catch all party marcat per l’amnèsia nacional i el descafeïnament de les ambicions en polítiques socials (sigui a la Generalitat amb CiU o sigui als ajuntaments amb el PSC) els electors catalans del segle XXI semblen reclamar fermesa en la defensa dels principis estructurals de cada formació. Per això és tan preocupant en el cas d’ERC que l’obsessió per aparèixer com a opció de govern i com a partit de gestió s’hagi traduït amb una moderació de les seves posicions: aquesta tendència és contrària al signe dels temps. Per això, per exemple, ERC ha patit el sorpasso de les CUP a llocs com Berga o Vilafranca (o han estat al llindar de la debacle a Vilanova i la Geltrú o a Vic).

El futur serà d’aquells partits que aglutinin una força fidel al voltant d’un perímetre ideològic intangible i que despleguin aquest embalum d’objectius amb totes les seves conseqüències. No es tracta d’imitar un procés com el del PSC o com el de CiU als anys vuitanta perquè també aquestes formacions estan abocades a una agònica decadència. El panorama serà el d’una CiU amb menys suport però més de dretes (i tal vegada més sobiranista), un PSC amb profunds riscos de ruptura, un PP més espanyol i més a la dreta que mai si no vol perdre el compàs a causa de Ciudadanos o de Plataforma per Catalunya i una ERC i una ICV que hauran de triar a favor de la línia més pura del seu ideari si no es volen continuar veient amenaçades per elements de l’esquerra independentista radical.

En definitiva, un espectre polític més polaritzat per una societat cada cop més esqueixada. Vet aquí el resultat d’haver amagat el cap sota l’ala durant tants anys.

lectures 4058 lectures comentaris 6 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
Pere fletxa Bcn
8 de juny de 2007, 18.47 h

A nivell de Catalunya, Ciu perd respecte a les eleccions 2003, 67.218 vots, Psc-psoe 179.576, Esquerra 79.778, dels quals 43.405 son a barcelona ciutat, per tant més de la meitat del total, icv perden 76.883 vots i pp 77.145.<br /> Si ens centrem en erc, si excloem Bcn ciutat, a les resta perd 36.373 vots respecte a 2003. A Lleida ciutat es perden 3.646 vots, és la llista que perd més vots. I en alguns municipis apareixen les cup que pugen a compte del retroces electoral d'erc: Capellad... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
5 de juny de 2007, 19.03 h

Fora molt bona idea que vosté es presentes com a president d'ERC, si es que s'ha de cambiar la direcció, tal com defensa Esquerra Independentista, del qual vosté es impulsor. Necessitem una persona que sapiga el que fa, i que pugui artribar a ser un referent politic com ho és vosté.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
5 de juny de 2007, 12.12 h

Hèctor t'estimem!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
Sara fletxa Tàrrega
30 de maig de 2007, 22.40 h

Em sembla molt interessant la teva tesi sobre la tendència dels partits a delimitar el seu camp ideològic. Sobretot veient que la dreta vol vendre'ns la moto de "la mort de les ideologies" en què no hi ha dretes ni esquerres i tots som i serem de centre. Amb tot, no crec que "l'aigualiment ideològic" dels partits sigui la clau de l'abstenció ni de la tria de posicions més extremes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
29 de maig de 2007, 15.56 h

Molt bé com sempre el teu anàlisi, si mnés no, no servirà per a gaire. Els partits que ens governen actualmenttant se'ls hi enfot tot!! No s'en salva cap ni ún, però com jo sóc votant d'esquerra republicana ( fina ahir), és incomprensible com malgrat tot el Sr. Carod diu que no creu que sigui per ser al tripartit que ha perdut vots...doncs per què és, des què han fet el tripartit no hi ha hagut cap vegada, a l'excepció de les primeres generals, quan van fer fora a en Carod, no n' hag... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
29 de maig de 2007, 11.37 h

I no és el que succeeix quan es té la tendència a anar cap a l´alliberament nacional ? que es polaritzi és normal no ? polarització entre Unionistes i Sobiranistes. Tant a Irlanda, Escòcia, Quebec o fins i tot Pais Basc hi ha aquesta bipolarització entre els constitucionalistas i els sobiranistes,...per tant,.ja veurem com acaba , però és cert que anem cap a la definició de la gent, la gent s´haurà de posicionar, i ja no es pot ser all i ceba a l´hora. Es com allò que a nosaltres ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.