Estelades al cim, o com plantar més de 300 banderes a muntanyes d’arreu d’Europa

A l'agost, una amiga meva – la meva companya d'excursions! – em va parlar de la proposta d'Estelades al cim i, evidentment, li vaig dir que sí. Una oportunitat perfecta per associar dues coses que ens agraden molt, la muntanya (tot i que som “petites muntanyeres”) i la lluita per a la independència de Catalunya.
Com que no havíem fet gran cosa a l'agost, vam decidir fer un cim petitó, el Puig Estela (2.013m), a prop de Sant Joan de les Abadesses, per fer-hi onejar la nostra estelada alhora que milers de catalans.
El dia 8 de setembre, vam anar cap allà sense saber ben bé si el temps ens deixaria pujar, però es va aguantar i vam pujar xino-xano . Per casualitat, a mig camí em vaig trobar un amic de Barcelona que ell també s'havia apuntat a Estelades al cim. De 2 vam passar a ser 7 amb ganes de fer onejar l'estelada!
Encara que des d’allà dalt podíem veure el Taga, el temps no ens va permetre veure els companys i les seves estelades…Però pensar que arreu de Catalunya (i fins i tot fora!) altres catalans s'unien a nosaltres amb la nostra bandera no deixava de ser emocionant. La força d'un poble!

La Blandine va formar part d’un dels 400 grups que van participar a la iniciativa “Estelades al cim”, organitzada per un grup d’amics, entre els quals hi ha l’Eloi Vilamajó i en Xavier Clotet. Help Catalonia va parlar amb ells poc després dels ascensos simultanis:

Quin balanç en feu, del projecte?
En fem una balanç molt positiu perquè, tot i el mal temps que vam tenir, la gent estava il·lusionada i va mostrar una molt bona predisposició. Ja pensem en repetir-ho l’any vinent!

Aleshores, la vostra idea va ser tot un èxit. Com se us va acudir?
Nosaltres acostumem a fer excursions i és molt comú posar l’estelada o la senyera, o qualsevol altra bandera, al cim un cop s’hi arriba. Així que un dia que estàvem d’excursió amb els amics vam pensar:i per què no proposem que la gent que faci algun cim per la Diada hi pengi una estelada i es fotografiï?

I la proposta ha acabat travessant fronteres.
Sí, es van fer més de 300 cims repartits entre Catalunya, Eivissa, Menorca, Mallorca, la Catalunya Nord, Dinamarca, Escòcia, Anglaterra i Suïssa.

Amb quin objectiu us vau plantejar la iniciativa?
Ens agradava la idea de vincular la muntanya amb el país, però la fita era triple: fer el cim, visualitzar la voluntat dels qui fèiem l’ascens col·locant-hi l’estelada i, sobretot, passar-nos-ho bé. 

Quin perfil de persona s’apuntava a fer el cim?
Teníem de tot: famílies amb nens, grups més grans…En total, vam calcular que érem unes 3000 persones, més de 400 grups.

Això requereix molta organització…
Vam contactar amb els centres excursionistes del país que hi ha inscrits a la Federació per fer-los arribar la nostra proposta i que en fessin difusió. També vam aconseguir un munt d’inscripcions amb el boca a boca i l’ajut d’alguns mitjans de comunicació i de les xarxes socials. A banda, cal tenir en compte que molta gent inscrita era experta en fer excursions; nosaltres vam donar algunes instruccions i recomanacions, però tan sols ens va caldre proposar la iniciativa als centres excursionistes i la gent s’animava molt fàcilment a seguir-la.

Expliqueu alguna anècdota.
Vam rebre l’ajut d’un noi que ens va enviar unes fitxes que es va descarregar una per una de l’Institut Cartogràfic, i en són unes 300! També vam rebre e-mails de gent disculpant-se per no haver pogut fer el cim perquè s’havia lesionat o li feia mal l’esquena…La veritat és que la gent va respondre molt bé, tant, que volem tancar la diada 2013 però deixar el web obert per a què la gent vagi pujant fotos dels cims que va fent, per a què hi hagi una galeria d’imatges de tot arreu amb estelades d’aquelles persones que facin cims arreu del món. I ja obrirem una altra convocatòria per la Diada 2014!

Txell Parera
@TxellParera