Ens pot presentar la seva evolució personal respecte la qüestió catalana? S'hi va apropar per aspectes culturals, socials, econòmics, històrics o per tradició familiar?:
Sóc independentista d'ençà que recordo tenir consciència política, d'ençà que m'interessaven els temes que afectaven a la nostra societat. De fet el dia que recordo que això de la independència em va començar va interessar va ser quan, l'any 1992 -jo era molt petit, tenia 10 anys-, van detenir a independentistes a l'Operación Garzón (1), i vaig pensar “Han detingut alguns dels nostres”, així que suposo que devia sentir algun tipus d'identificació segurament no gaire racional en aquell moment. Al cap del temps em vaig implicar amb les joventuts d'ERC i no només vaig començar a defensar clarament la independència, sinó que cada vegada la implicació i l'aprenentatge van anar creixent. Em vaig adonar que no era només una qüestió de defensa de la identitat o de la llengua, que va ser pel que hi vaig arribar jo, sinó també del dret de la societat catalana d'organitzar-se com ella vulgui, en tots els aspectes (econòmics, energètics, socials i, evidentment, també culturals).
Quins pros i contres veu en la llista unitària i en les llistes separades?:
Una llista única té un principal avantatge, i és que elimina completament -en unes eleccions de caràcter plebiscitari- la competició entre els partits pel votant independentista més convençut.
Des del meu punt de vista disposar de diverses llistes ens permet abastar més votants tenint en compte la diversitat que existeix al país, perquè, tot i que els independentistes plantejarem unes eleccions centrades en la independència, cada votant anirà a votar per les seves raons, així que hem d'oferir tots els mecanismes possibles per abraçar totes les sensibilitats.
Una llista unitària hauria de ser unitària i transversal de veritat, és a dir, des d'Unió Democràtica (UDC) fins a la CUP. Ara L'Oriol Junqueres i en Mas estan negociant, però tots els partits hauran d'intentar negociar. Lligar tot això no és fàcil.
Si demà Catalunya es convertís en un estat, quins aspectes consideraria que s'han de canviar amb més urgència?:
Primer de tot el sistema judicial, ja que l'espanyol és lent, injust i no funciona. També s'haurien de canviar els mecanismes de regulació dels mercats, perquè ara mateix -formant part d'Espanya- estan segrestats pels mateixos que haurien de ser vigilats (bancs, energètiques etc.).
Un altre aspecte, en aquest cas a l'hora de crear la Constitució catalana, és que s'haurà de constituir-la com a participativa, que s'adapti als canvis que pugui haver-hi a la societat, que sigui flexible. L'actual (l'espanyola) és molt rígida, a part d'estar interpretada d'una manera esbiaixada.
Quins aspectes -més puntuals – canviaria de l'actual situació d'autonomia respecte a un estat català? Per exemple, jo demanaria un abordatge i una legislació seriosa i eficient contra el maltractament animal i contra la violència de gènere:
Un cop proclamada la independència, i per una qüestió d'emergència social, s'hauria de tractar el tema d'impagament d'hipoteques. Crear una llei de dació en pagament i de segona oportunitat (la vam proposar al Parlament i al Congrés dels Diputats ens la van negar). Hauria de ser un dels primers elements perquè condemna a moltes famílies a l'exclusió econòmica, a estar treballant en negre tota la vida i a no poder aixecar mai el cap.
També s'hauria de simplificar al màxim l'administració pública. L'actual és molt garantista respecte el ciutadà i està bé, però en moltes ocasions és paralitza l'activitat que el mateix ciutadà vol dur a terme. S'haurien de simplificar, eliminar procediments i cercar altres sistemes de garantia més eficients.
Com valora la internacionalització del procés i quins aspectes creu que es poden millorar?
El principal aspecte positiu que hi ha hagut fins ara de la internacionalització del procés és que s'ha produït, i s'ha produït arran de les grans mobilitzacions ciutadanesde cada 11 de setembre i pel procés participatiu del 9N.
Sobre els aspectes que es podrien millorar, el DiploCat està fent una feina important però és una tasca de diplomàcia pública, no de diplomàcia oficial. És a dir, pot parlar amb governs però sobretot es centra a la societat civil. El que necessitem és que hi hagi una majoria parlamentària amb un mandat independentista per explicar a la comunitat internacional que volem crear un Estat, i crec que és urgent fer-ho ja.
El problema és que segueix sent una situació interna, i deixaria de ser-ho en el moment en que afectés interessos externs. La comunitat internacional no ens recolzarà perquè tinguem la raó ni perquè els caiguem simpàtics, sinó perquè els seus interessos poden estar en perill o amenaçats si el conflicte es perllonga. Quins interessos? Els de les multinacionals estrangeres i l'estabilitat de l'euro. Catalunya és una economia més gran que la grega i els moviments en aquest últim país han perjudicat la zona euro, per tant, a ningú l'interessa que l'economia catalana estigui en tensió per qüestions polítiques. Els governs estan interessats en aquest tema, ja que mai havíem rebut tantes peticions d'informació per part de cònsols i cancelleries; ara per ara es mouen a un nivell no públic, però en el moment en què avancem -a partir de les eleccions- l'interès anirà creixent. Primer demanaran un canvi intern (concert econòmic, modificació de la Constitució) perquè no volen canviar o afegir fronteres, però nosaltres ens haurem de mantenir ferms en què volem la independència i haurem de reclamar que la comunitat internacional arbitri per fer un referèndum d'independència, on votin els catalans i en el que el resultat sigui acceptat tant per Catalunya, com per Espanya, com per la comunitat internacional, o haurem de declarar unilateralment la independència. La primera opció ens convé més que la segona, ja que el reconeixement és molt important.
Podrien suspendre l'autonomia?
Ho podrien fer, però seria anticonstitucional; l'autonomia, d'acord amb la Constitució, no es pot suspendre. Poden intervenir i agafar el control dels Mossos d'Esquadra o el comandament de l'Educació, però el Parlament només el pot dissoldre el president de la Generalitat. L'article 155 de la Constitució només autoritza al govern espanyol a donar ordres directes als funcionaris catalans, però no autoritza a prendre el control del Parlament, així que la representació democràtica seguiria existint.
Si suspenguessin l'autonomia estarien vulnerant l' Estatut, que forma part del bloc de lleis espanyoles, i això només es donaria en el cas que declaressin l'estat de setge. En aquest cas estarien abolint les llibertats fonamentals i afectaria l'economia per la retirada de les inversions, pel tancament de fronteres etc.
Per una altra banda l'autonomia ja està intervinguda, perquè en Montoro és qui decideix els pressupostos i el tribunal Constitucional és qui ens tomba les lleis que creem.
Si ho fem bé ho tenen complicat per no fer-se mal a ells mateixos.
En una entrevista que em van fer vaig dir que els ciutadans havíem de confiar en els polítics. Podem confiar en què el procés està en bones mans?
No tenim més remei que confiar-hi. Estic convençut que si avui en President Mas defensa una cosa diferent a la que puc defensar jo des d'ERC, ho fa perquè està convençut que és el millor pel país i per tant, sense empatia no hi ha acord. Si ets conscient d'això, és més fàcil arribar a acords.
Hem de confiar els uns en els altres: els partits polítics han de confiar en la societat civil i viceversa, aquest sistema d'equilibri de poder funciona molt bé a les democràcies i jo crec que el procés, en el fons, és el reflex de l'Estat que volem construir. Si mantenim aquest equilibri -en el que hi ha un lideratge polític però també un lideratge civil- i hi ha un punt de confiança, tot funcionarà.
Nom, cognoms, càrrec:
Pere Aragonès, Diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana (@perearagones)
Entrevista realitzada per Aïda Fadrique @gatadenit
(1) L'Operació Garzón fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 persones vinculades a l'independentisme català. Se'ls va acusar de formar part del grup Terra Lliure, malgrat que aquesta ja havia anunciat la seva dissolució. Divuit d'ells foren condemnats per pertinença a l'organització armada. Arran de denúncies de tortures el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l'Estat Espanyol l'any 2004 per no fer cap investigació.
