CIDOB: de cinquena columna a estructura d’estat

Introducció: en aquests moments en que Catalunya s'apropa a la llibertat, i concretament quan es negocia un govern d'unitat nacional, és essencial disposar també en el camp internacional d'estructures d'estat, tant durant la batalla per la independència (en que el reconeixement internacional, juntament amb la recaptació fiscal efectiva i el control del territori, conformen la necessària triada) com un cop assolida en l'etapa de (re)construcció del nou estat, quan serà vital disposar d'un pensament exterior propi.
 
El CIDOB és un dels pocs “think-tanks” actualment existents a Catalunya, i a més a més està especialitzat en afers exteriors. Malauradament però, malgrat ser-hi situat físicament, i nodrir-se en gran part de les aportacions financeres de diverses administracions catalanes(amb la Diputació de Barcelona al capdavant, aportant-hi enguany 436.915 €), és totalment aliè a la realitat nacional catalana. El seu marc mental és totalment espanyol, fins al punt que ni a les targetes de visita dels seus empleats hi figura la paraula “Catalunya”. Amb un president d'honor que dona suport públic a les amenaces d'ús de la força contra Catalunya, i uns analistes que sempre parlen d'Espanya i reprodueixen acríticament la propaganda de Madrid, constitueix doncs un obstacle objectiu a l'assoliment de la plenitud nacional de Catalunya. Ha arribat doncs l'hora bé de convertir-lo en una estructura d'estat, o liquidar-lo i dedicar els fons esmerçats en altres tasques. Parlem de quantitats significatives, doncs el 2015 l'Ajuntament de Barcelona hi ha aportat 358.020 €, la Generalitat de Catalunya 300.000, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona 288.000.
 
 
Responsabilitat dels partits catalans. Tots els partits catalans tenen el deure de posar fi a aquesta situació, i és important que no esdevingui una arma partidista d'uns o altres, no solament perquè ara més que mai la unitat és vital, ans perquè per sort o per desgràcia tots tenen la seva quota de culpa. A la Diputació de Barcelona, principal finançadora del CIDOB, hi governen els dos principals partits catalans, pilars de la candidatura “Units pel Sí”.
 
 
Eixos bàsics de la transformació del CIDOB. A grans trets es tracta de:
 
1.- Adopció d'un marc nacional català.
 
2.- Participació plena en la feina preparatòria per a la política exterior i de seguretat i de defensa del nou estat.
 
3.- Normalització lingüística pel que fa a les publicacions.
 
4.- Recanvi en la presidència honorífica per algú que no doni suport a l'ús de la força contra Catalunya.
 
Cap d'aquestes passes suposa una despesa superior a l'actual, amb l'excepció de les possibles indemnitzacions per a acomiadar el personal que es negui a adoptar un marc nacional català, d'acord amb la legislació vigent i d'aplicació.
 
 
Prioritats. Les següents àrees és on és més urgent assegurar els canvis necessaris:
 
A.- Immigració, Catalunya un sòl poble.
 
B.- Lluita antiterrorista i contra la criminalitat organitzada.
 
C.- Relacions amb la Unió Europea.
 
D.- Relacions amb Estats Units i l'Aliança Atlàntica.
 
Concretament, pel que fa a la immigració, cal acabar amb la subcontractació d'aquesta matèria tan important a la Universidad Complutense de Madrid, que va protagonitzar la darrera conferència(4 de Setembre). Pel que fa  la lluita antiterrorista i contra la criminalitat organitzada, cal estudiar i difondre la feina que fan els Mossos d'Esquadra i les policies locals. Hem pogut veure durant la recent visita oficial dels Reis d'Espanya als Estats Units com la diplomàcia espanyola repartia (des)informació sobre el Jihadisme a Catalunya, precisament redactada per un “think-tank”, el Real Instituto Elcano, al que sovint el CIDOB sembla subordinat. Pel que fa a les relacions amb la Unió Europea, cal evitar espectacles com els vistos el 23 de Setembre, amb l'investigador del CIDOB Pol Morillas atacant públicament a Twitter a n'Aleix Sarri, membre del staff de l'eurodiputat Ramon Tremosa, en relació a la falsificació per part d'alguna mà espanyola de la resposta del President de la Comissió Europea a una pregunta sobre la independència. El mateix podem dir sobre les relacions amb Washington, on l'“expert” Nicolas de Pedro no solament mai no esmenta Ceuta als seus treballs, ans fa veure que no sap que és la principal base de la Marina de Guerra Russa a la Mediterrània, seguint doncs al mil·límetre la política espanyola d'imposar el silenci sobre aquesta qüestió (finalment admesa públicament pel ministre d'afers exteriors espanyol, Garcia-Margallo, al debat televisat amb Oriol Junqueras el 23 de setembre).
 
Tot i que no tant important a nivell internacional, també interessa a nivell domèstic que el CIDOB s'impliqui plenament en la investigació sobre les causes de l'atur, la pobresa, i l'exclusió social a Catalunya, inclosos l'espoli fiscal, el bloqueig d'infraestructures clau, i l'apartheid industrial en el sector de la defensa i sectors duals com l'aeronàutic. Un think-tank català no pot romandre indiferent davant del patiment de milers de llars, moltes amb nens.
 
Un altre aspecte clau a nivell domèstic és la integració dels nous catalans. També interessa que el CIDOB contribueixi permanentment a l'estudi de com poden fer de pont entre cultures, i contribuir a l'increment dels intercanvis comercials i d'inversió entre Catalunya i llurs països d'origen.
 
 
Casa d'Àfrica. Correspon que el CIDOB doni suport al projecte de crear una Casa d'Àfrica a Catalunya, s'integri al seu patronat rector, i li cedeixi els espaïs necessaris quan calgui, cooperant-hi en la redacció d'estudis de política exterior, i de seguretat i de defensa, catalanes en relació a aquest continent. (Per a més informació sobre el projecte, us podeu adreçar al Sr. Emili Fàbrega, emili.fabrega@enginyers.net).
 
 
Societat d'Estudis Militars. Atès que actualment el CIDOB no disposa d'analistes especialitzats en  afers militars, la solució més senzilla podria ser incorporar els actuals responsables dels treballs publicats per la Societat d'Estudis Militars. Això es pot fer sense augmentar el volum total d'empleats del CIDOB.
 
 
Una qüestió urgent: cal que el CIDOB condemni públicament les amenacesd'intervenció armada fetes recentment pel ministre de defensa espanyol Morenés, publiqui la condemna de forma íntegra i simultània en anglès a la seva web, i en faci difusió a les xarxes socials, explicant que consideracions ètiques a banda, demostren com l'Estat Espanyol no és un soci de confiança, doncs les seves Forces Armades estan més centrades en amenaçar civils que no pas en contribuir a la seguretat col·lectiva de socis i aliats.