La batalla per la llibertat té tres grans fronts: seguretat (domini efectiu del territori), recaptació fiscal, i reconeixement exterior. En el tercer la comunicació en anglès és vital, i per sort són cada més les institucions catalanes i organitzacions de cada mena que empren aquest idioma regularment. Atenció però amb algunes paraules que no volen dir el que semblen, i que poden obstaculitzar el nostre missatge, especialment a mitjans breus com Twitter on no hi ha espai per a proporcionar gaire context. A continuació n'examinem cinc.
Comencem amb alguns termes relacionats amb la criminalització del 9N:
1,- “Delinquent” no vol dir el mateix que en català, existeix, com a “delinquent loan” (un prèstec dubtós, del que no se'n paguen puntualment els interessos corresponents), però la paraula catalana es tradueix normalment com a “criminal”.
2,- “To sue” vol dir demandar davant la jurisdicció civil, no imputar en un cs penal. Per a explicar que s'ha imputat algú, el verb és “to charge”. Aquesta confusió entre les dues paraules és particularment perillosa, doncs a països com els Estats Units “to sue” pot fer referència a casos administratius o de justícia constitucional, en que en cap cas està en joc la llibertat de cap càrrec electe, i per tant en fer-la servir no transmetrem la gravetat de la postura anti-democràtica espanyola, i pot semblar que parlem d'un simple conflicte competencial.
3,- Alerta també amb “to testify”, que sovint vol dir declarar però en molts contextos com a testimoni, no com a imputat. Aquí també correm el perill de suavitzar sense voler la gravetat de la situació. Als Estats Units també es pot malinterpretar perquè “testify” pot també voler dir comparèixer davant de comissions d'investigació o comitès parlamentaris, en situacions en que no està en joc la llibertat de qui declara. Millor dir-ne “to cross-examine” o “to question”.
I continuem amb el president màrtir:
4,- “Council of War” és un bon exemple de “false friend”, i fa referència a una junta de guerra o reunió d'oficials per a prendre grans decisions, no un consell de guerra, que podem traduir com a “court-martial” (es pot trobar amb guionet i sense). En el cas del President Companys podem dir-ne “summary court-martial” per a emfatitzar-ne la manca de garanties processals. Per a referir-nos a un judici sense cap mena de garanties, a una farsa, podem emprar també l'expressió “kangaroo court”, que és però informal.
5,- Acabem amb una altra referència a l'assassinat del President Companys, on cal vigilar amb el mot “extradition”, que no és cap “false friend” i efectivament vol dir “extradició” però oblida la manca de garanties procedimentals de cap mena en la seva detenció per l'exèrcit alemany i lliurament al règim franquista. És més acurat doncs dir-ne “rendition”, que fa referència al lliurament informal, sense un procediment jurídic, d'una persona a un altre estat.
Per Àlex Calvo
