Diu Antonio Guterres, ex-president de la Internacional Socialista i comissari en cap de l’agència pels refugiats de l’ONU -ACNUR- a més de fracassat ex-primer ministre portuguès, que “al meu parer personal, Europa no pot subsistir sense immigració” [En mi opinión personal, Europa no puede subsistir sin inmigración]
S’escau de demanar-li si coneix el cas d’Anvers on el 56% dels infants de fins els 9 anys d’edat són immigrants de qui l’amplia majoria són magribins i àrabs. La ciutat de Flandes on el regidor pel Vlaams Belang Wim Van Osselaer, després de demanar al govern belga d’aturar la massiva immigració, ha demanat de preparar polítiques de protecció adients front la minorització dels flamencs natius europeus si el govern belga no canvia la seva política d’immigració. Perquè, segons el mateix ajuntament de la ciutat, pel 2020 ja 2 de cada 3 joves de la ciutat seràn d’origen forà a Europa.
O el cas de Birmingham on aquest curs per primer cop els nens no blancs són majoria als centres de primària i secundària de la ciutat o, dit altrament, on els nens anglesos natius europeus són minoritzats a la seva pròpia terra. Un trist fet que el diari on es publica la luctuosa notícia presenta eufemística, orwelliana però també molt aclaridorament com el triomf de la “diversitat”. Una “diversitat” que passa per la minorització dels europeus a la seva mateixa terra.
O el cas de Catalunya on, segons dades oficials de l’IDESCAT -Institut d’Estadística de Catalunya- ja el 27% dels joves són també estrangers. On, amb tota probabilitat, casos com els d’Anvers o Birmingham o tantes altres ciutats europees s’estan repetint.
Són polítiques de natalitat entre els europeus allò que cal més que la importació massiva de pobladors forans a Europa. Que només du a la minorització dels europeus a la seva mateixa terra. Pas previ a la seva dissolució entre la futura, si res no canvia, majoria demogràfica al·lòctona.
És inversemblant que en Guterres i d’altres com ell ignorin tot això, les conseqüències del que atien, així que només ens resta rebelar-nos en contra seva. Pel nostre futur. Perquè la diversitat etnocultural real del món només es veurà dramàticament emprobrida si els europeus acabem desapareixent.
