Des del gloriós 1 d’octubre hem tingut un president pràcticament desaparegut, incapaç de comunicar, de liderar i de transmetre confiança a la gent. Un president que se sent més còmode enviant tuïts enigmàtics que dirigint-se amb claredat al seu poble. L’estafa de dia 10 (no es pot dir d’altra manera) ja ha quedat prou acreditada que es devia a tensions internes derivades dels cercles més rabiosament autonomistes del seu partit (Mas, Vila, Mas-Colell, Pascal, Bonvehí...) en consonància amb determinats cercles empresarials, i no pas a cap via internacional sobrevinguda a darrera hora. Llegir-ne més

Des del 2012 he anat advertint en aquest mateix bloc que amb CiU (actualitzable a PDeCAT) i Mas i el seu govern dels millors (actualitzable a Vila i altres) mai es proclamaria la independència. Amb ells la traïció estava servida. S’havien apuntat al carro de la independència només perquè no fer-ho els condemnava a l’ostracisme polític, a la insignificança i a la pèrdua de poder i interessos personals, com els ha passat als diputats d'Unió. Mentre tot ha anat de proclames públiques han pogut amagar les seves veritables intencions. Llegir-ne més

Constatem. Allò que representa el PP, com va derivar de Alianza Popular creada el 1976 pel franquista Fraga Iribarne, els vincles familiars i/o ideològics dels seus polítics amb la Falange, amb la dictadura franquista, amb militars, jutges i ministres que van servir fidelment al dictador i van continuar exercint amb absoluta normalitat al llarg de la Transició, de com la monarquia és un llegat del colpista Franco, de com mai no es va fer net amb el franquisme, ni amb els seus criminals, ni amb les seves institucions, com ara la Audiencia Nacional que no és més que el Tribunal de Orden Público amb un altre collar, de com el feixisme, el colpisme i el neofranquisme són protegits per l’actual règim judicial, policial i polític espanyol, de com es subvencionen associacions que vanaglorien el dictador, o la División Azul, o es condemnen persones per fer acudits de criminals feixistes mentre es condecora qui en fa apologia. Llegir-ne més

Espanya ha recuperat aquella tradició tan arrelada a la seva història de l’empresonament ideològic, ara fins i tot preventiu. En aquest cas l’aplica a uns senyors que no han fet més que convocar el poble per manifestar pacíficament el seu rebuig a mesures injustes fins i tot a la llum de la pròpia legislació espanyola, interpretada abusivament per jutges i fiscals al servei d’un partit polític per motius igualment ideològics. Vostè, senyor guàrdia civil (o policia nacional, que pel cas tant li fa) està convençut d’estar al costat dels bons, dels patriotes, dels espanyols que senten allò que tot espanyol hauria de sentir, i potser li surt de ben endins, perquè així li han inculcat, la convicció que els qui no senten d’aquesta manera no mereixen més que el pitjor, sense drets, proporcionalitats ni matisos. Llegir-ne més

El passat 10 d’octubre quedarà gravat a la memòria popular no pas com el dia de celebració i declaració d’independència llargament esperat després de set anys de mobilitzacions massives i de dècades d’humiliacions i rebaixes nacionals, sinó com el dia d’una ignominiosa frenada per part del govern català just a la porta de la meta, després de la duríssima marató a què s’havia sotmès un poble que ha sabut liderar, primer, i confiar i resistir, després, una llarga travessia cap al que alguns ara intenten que sigui un retorn a l’autonomisme. Llegir-ne més