Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

És el PSOE qui declara la dictadura

|

- Publicitat -

Constatem. Allò que representa el PP, com va derivar de Alianza Popular creada el 1976 pel franquista Fraga Iribarne, els vincles familiars i/o ideològics dels seus polítics amb la Falange, amb la dictadura franquista, amb militars, jutges i ministres que van servir fidelment al dictador i van continuar exercint amb absoluta normalitat al llarg de la Transició, de com la monarquia és un llegat del colpista Franco, de com mai no es va fer net amb el franquisme, ni amb els seus criminals, ni amb les seves institucions, com ara la Audiencia Nacional que no és més que el Tribunal de Orden Público amb un altre collar, de com el feixisme, el colpisme i el neofranquisme són protegits per l’actual règim judicial, policial i polític espanyol, de com es subvencionen associacions que vanaglorien el dictador, o la División Azul, o es condemnen persones per fer acudits de criminals feixistes mentre es condecora qui en fa apologia…

Tot això ho sabem ara, com ho hem sabut al llarg d’aquesta miserable Transició que ens va deixar tot aquest esperpent feixista activat, tot i que mig camuflat durant dècades. Hi hem conviscut com hem pogut en mig de tota aquesta porqueria ideològica, envoltats de criminals i feixistes que haurien de portar anys a la presó en lloc d’estar exercint en els més alts nivells de responsabilitat d’un presumpte estat de dret.

Publicitat

Tot això ja ho sabem, portem anys vivint-ho i patint-ho en pròpia carn. Que el PP, com la monarquia, com bona part de la judicatura i les forces d'ordre, no responen a la més mínima descripció de democràcia fa molts anys que tots ho sabem. No ens ha de sorprendre res del que ells vulguin fer.

El veritable canvi en la situació actual és que s’ha perdut el darrer actor clau en un estat de dret. L’oposició. Mentre el poder va anar basculant entre dos partits que es disputaven les estructures de poder, es van mantenir alguns aspectes, ni que fossin cosmètics, dels drets de les persones, dels pobles i d’un maquillat sentit de justícia social. Aquest fràgil equilibri que encara aguantava les aparences d’estat democràtic a alguns nivells va quedar fet miques tan bon punt el PSOE va renunciar a l’alternança i va cedir voluntàriament el poder a un fràgil PP sense majoria absoluta.

El cop de partit de l’any passat al PSOE, perpetrat per la seva baronia d'esquerres, no va ser més que el preludi que anticipava el cop d’estat actual. De res ha servit la remuntada de Sánchez en contra dels companys colpistes que el van foragitar del càrrec saltant-se la democràcia interna dels seus militants. El PSOE, amb Sánchez al capdavant, ha claudicat en el seu paper d’oposició, deixant via oberta al cop d’estat i al retorn a una dictadura en mans dels franquistes del PP, dels seus tribunals i forces policials i militars afins, en base a una legalitat no tant sols dubtosa en la seva aplicació per motius polítics ad hoc, sinó sobretot absolutament il·legítima, que situa la imposició per la força de la unitat d’Espanya com un bé superior als drets fonamentals de les persones i dels pobles.

Així doncs, ha estat el PSOE (i la seva patètica mascota de partit al servei de la corona, PSC), qui ha trencat voluntàriament el darrer mur de contenció de l’estat de dret: la voluntat de fer oposició no permetent que l’estat s’apropiï el funcionament de la justícia i de les institucions, fent oposició ideològica i de valors, en lloc de renunciar-hi i pactar el cop d’estat amb qui ja feia anys que el desitjava i perseguia. No cal dir que la demofòbia del PP i del seu monarca ja la coneixíem, aquí el fet diferencial i la responsabilitat d’haver fet possible aquest lamentable retorn a postulats i accions anteriors al 1975 correspon exclusivament al PSOE i a l’abandonament pactat, connivent i voluntari de les seves funcions cabdals com a oposició democràtica a remolc dels objectius d’un govern feixista que ara, finalment, hauran estat ideològicament compartits per voluntat pròpia. No ho oblidem mai.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut