Aquest és el terme amb què ens solem referir a aquelles persones que treballen en una empresa sense ser-ne assalariats. I diem fals perquè, encara que el treballador o treballadora estigui donat d’alta com a autònom, a la pràctica desenvolupa les mateixes funcions que faria qualsevol assalariat de l’empresa. Amb alguna diferència, però: la manca de drets laborals.
Ara, el Congrés dels Diputats ha aprovat l’Estatut de Treball Autònom, que hauria de regular i solventar els problemes habituals d’aquest col.
Ara, el Congrés dels Diputats ha aprovat l’Estatut de Treball Autònom, que hauria de regular i solventar els problemes habituals d’aquest col.
1 comentari
Imprimeix
Envia
Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala són dos treballadors asturians, membres de Corriente Sindical de Izquierda (CSI) i a dia d’avui es troben tots dos empresonats. El motiu, segons la judicatura, haver trencat una càmera de control de trànsit que durant les mobilitzacions en defensa de les drassanes de La Naval de Gijón s’utilitzava per controlar i vigilar els treballadors.
Estem en un moment en el qual sembla que hi hagi una gran sensibilitat pels problemes socials, Llei de dependencia, reconeixement de drets de seguretat social per les parelles de fet (cas pensió de viduitat per parelles de fet)… I més enllà de les grans declaracions generadores d’entusiasmes electorals, que també es poden convertir en grans frustracions també amb repercusió electoral. Ara per ara són més importants les mancances que els avenços, i sobretot un dels àmbits on les mancances són més punyents és en el de les afeccions de tipus neurològic, esclerosi múltiple, fibromialgies… són malalties “invisibles”, que no es volen veure en molts cassos i que afecten a persones relativament joves, majoritàriament dones.
No, no llegireu la lletra de cap cançó. O potser sí, la cançó enfadosa que caracteritza moltes feines: no tan sols es treballa en precari –i en condicions precàries-, sinó que s’exigeixen ritmes de treball endimoniadament accelerats. En molts llocs de treball s’exigeix una producció més, o molt més, elevada de la considerada tècnicament com a màxima possible en condicions normals.
No s’ha de ser un linx per veure que aquesta acceleració augmenta exponencialment els riscos derivats de la feina, de patir estrès, accidents de treball.
No s’ha de ser un linx per veure que aquesta acceleració augmenta exponencialment els riscos derivats de la feina, de patir estrès, accidents de treball.
Ja fa quatre anys que ens maregen. El 2003 era el PP, i l’arma era la LOCE. Ara és el PSOE i l’arma és la LOE. I és que, com sol passar amb bona part de les reformes educatives que ho han de capgirar tot, al final es fa efectiva la dita del molt soroll per a no res. Només cal veure en què han quedat el compromís de Zapatero amb les protestes multitudinàries, i, per tant, llamineres per a un polític, en contra de la LOU.
Aquell 2003, multitud d’entitats, organitzacions, col.
Aquell 2003, multitud d’entitats, organitzacions, col.
Molts ho hauran oblidat, però si fem un esforç recordarem les imatges de l’assalt militar a un vaixell que havien ocupat un grup de treballadors corsos. Era a finals de setembre del 2005, el vaixell era el Pascal Paoli i els treballadors pertanyien a l’STC, el sindicat nacional i de classe de Còrsega. Protestaven per les intencions extremes de l’Estat francès de privatitzar el 100% de la companyia marítima pública (SNCM) i permetre, d’aquesta manera, que un fons de pensions americà hi especulés.
Ja fa un temps que el text d’una primera Constitució Europea cria pols pels calaixos. Va ser l’actitud decidida dels i de les votants de França i Holanda que va obligar a aparcar un text que en el millor dels casos oferia moltes incògnites sobre els seus avantatges i molt poques sobre els aspectes regressius per a les capes més desafavorides –les treballadores i treballadors- dels estats membres.
Ara, Merkel i Sarkozy, disposats a reactivar l’eix francoalemany i les institucions europees, ens fan témer que se les empescaran per treure-li la pols.
Ara, Merkel i Sarkozy, disposats a reactivar l’eix francoalemany i les institucions europees, ens fan témer que se les empescaran per treure-li la pols.
Fa uns dies la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural denunciaven diversos casos de discriminació lingüística en l’àmbit laboral. Es tractava, especialment, de casos en què l’empresa discriminava els seus treballadors i treballadores per l’ús de la llengua catalana, com va succeir amb una treballadora d’una empresa concessionària d’assessorament esportiu al Prat de Llobregat i amb una altra de Media Markt al centre comercial La Maquinista.
Sovint hem sentit veus preocupades, des de l'Administració sobretot, sobre els comptes de la Seguretat Social, la viabilitat del sistema, el punt de col·lapse... En principi sembla del tot legítim i lògic, però hi ha factors per pensar que no s'hi juga del tot net, un dels quals és el de les pre-jubilacions.
Aquestes sovint s'utilitzen fora de la seva lògica inicial, per donar un baló d'oxigen a empreses amb problemes de viabilitat per tal de garantir-ne la continuïtat i per així mantenir els llocs de treball fins on sigui possible.
Aquestes sovint s'utilitzen fora de la seva lògica inicial, per donar un baló d'oxigen a empreses amb problemes de viabilitat per tal de garantir-ne la continuïtat i per així mantenir els llocs de treball fins on sigui possible.
Sobre l'autor...
Isabel Pallarès
Secretària confederal de la Intersindical-CSC.
Blocs indirecte!cat
09/02/2010 - Oriol Junqueras
Com transformar l'economia09/02/2010 - Rival Petit
"Me haré tertuliano de Punto Pelota" (E. Inda, director de Marca)08/02/2010 - Ricard Biel
Criatures contra Carretero08/02/2010 - Daniel Ruiz Trillo
Prendre el pèl08/02/2010 - Josep de la Casa
Aigua per Palestina
Últims comentaris
23/10/08 18:45
Falsos autònoms
La dignitat corsa
Sindicalistes a la presó
Ritme, ritme, ritme...
Ritme, ritme, ritme...
Etiquetes
Arxiu
Arxiu per mesos
Isabel Pallarès
Avís legal !
Publicitat !
Contacta'ns !
Enllaça'ns !
Mapa Web i RSS !
Twitter !
indirecte!cat
!
Isabel Pallarès
indirecte!cat
!
Isabel Pallarès
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la
persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat
v1.00 - 16 d'abril de 2007
v2.00 - 16 d'abril de 2008
v2.00 - 16 d'abril de 2008
