Podem… Podemos… ?

Que el fenomen Podemos és una conseqüència lògica del grau superlatiu a què ha arribat la corrupció social i política a Espanya (entesa com a estat), de la mà del Partido Popular (sobretot i a molta de distància) i del Partido Socialista Obrero Español, és ben evident. Que la gent ja està farta de comprovar com l’alternativa de govern espanyol entre PP i PSOE durant 30 anys no ha fet més que consolidar un règim de favoritismes entre amiguets i el control de l’estat per part de les grans empreses, que sempre han actuat únicament a favor seu i sense contemplacions amb la majoria de la societat, és ben cert; i que tot aquest malestar havia de sortir, havia d’esclatar, de qualque manera, era previsible. Podia haver esclatat donant una oportunitat a partits que sempre han quedat en un tercer nivell, que com a màxim han tengut l’oportunitat de compartir el govern en coalicions locals o autonòmiques, però ha esclatat pel punt on podia fer més mal: creant una nova agrupació d’àmbit estatal, amb gent nova en política (o que fins ara s’havia mogut en grups molt marginals), la qual, per això, mateix, no ha estat mai involucrada en cap embull político-financer, agrupació que –estranyament, diria jo– ha tengut el suport mediàtic d’uns quants mitjans considerats de tendència esquerranosa. Com que a l’hora d’omplir les institucions el mateix espai s’haurà de repartir entre més opcions, és esperable que si la nova formació medra ho farà a costa dels que ja hi són, i probablement, sent una opció d’esquerra, qui en sortirà més perjudicat serà el PSOE, si bé, per l’entusiasme que provoca, l’onada expansiva arribarà ben segur al PP, que té moltíssimes de probabilitats de perdre la majoria absoluta parlamentària espanyola i, de retruc, el govern de l’estat, cosa que em pareixerà ben merescuda. Però el fenomen Podemos afectarà també, ben segur, les diverses comunitats que integren (encara) l’estat, i ho farà en un grau desigual segons la consciència diferencial de cadascuna. A Catalunya, per allò que indiquen les enquestes, Podem ocuparà l’espai que darrerament ha perdut el Partit Socialista de Catalunya, i a les Balears el que perdria el PSOE, amb el resultat d’un parlament amb 3 forces d’esquerra molt igualades: PSOE debilitat, Podemos implantat amb força i MÉS reforçat (vegeu l’AraBalears). A Catalunya, idò, Podem no prendria espai als partits autòctons sobiranistes, que continuarien majoritaris (vegeu Vilaweb), la qual cosa demostra novament la maduresa i la dignitat del poble de Catalunya; sent una nova força, tendria una representació relativament important, però no decisiva.A les Balears, en canvi, Podem/Podemos seria decisiu en el comportament de la nova majoria parlamentària i en la constitució del nou govern, i és aquí on em sorgeixen els interrogants: ¿què farà Podem/Podemos respecte d’una qüestió tan delicada per a nosaltres com és la llengua pròpia, la catalana? En qüestions mediambientals i socials sé cert que no hi haurà grans discrepàncies amb els altres (i sobretot amb MÉS) ¿però i en la cultura i la llengua? Per a començar, ja veim que fa uns dies el nou partit va inaugurar una oficina a Palma, on no sé en quina llengua es feren les explicacions, però on sí que sé que hi havia una pancarta bilingüe Podem/Podemos. Si entres a la seva pàgina mallorquina de facebook veus que es presenta en català (Podem Mallorca), però si mires els escrits dels qui hi fan comentaris quasi tots són en castellà; i si vas als facebooks d’agrupacions de barriades (p. ex. Arxiduc o Rafal-Vivero) pots veure que el castellà hi predomina i que són en castellà cartells i documents d’ús intern… Evidentment, no és el meu paper, ni ho pretenc, dir als dirigents ni als militants d’aquesta nova formació en quina llengua s’han d’expressar, sobretot en les seves relacions internes, però sí que em crec amb el dret de dir-los, com a ciutadà de les Balears i com a coneixedor i expert del conflicte lingüístic que patim, que si realment volen ser un partit nou que qüestiona tot el sistema heretat de la dita Transició, que vol establir un règim de justícia social i rescabalar a tots els qui han estat víctimes de marginació i de qualsevol tipus de discriminació, si realment vol fer net de tota la porqueria que arrossegam des de l’època franquista i sobretot dels darrers anys de control del Partido Popular, si és ver que volen tot això, han de prendre una postura clara a favor dels drets dels catalanoparlants, a favor de la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits d’ús, a favor de l’exigència del català a tots els ocupats en la funció pública, a favor de l’escola en català (no en trilingüe, com ara n’hi ha que ens volen fer creure que ha de ser), a favor d’uns mitjans de comunicació públics (i privats, fins on s’hi pugui influir) en català, a favor de la cultura pròpia del país –que s’expressa en català–, a favor, en definitiva, dels ciutadans de les Illes (i també de València i de Catalunya, naturalment) que durant tots els anys de suposada democràcia hem estat tractats com a súbdits de segona categoria pel fet de tenir com a pròpia una llengua que no és la que l’Estat ha imposat com a única oficial. Si a més de treballar per a promoure la regeneració social i econòmica, i eradicar la corrupció, Podem treballa per la resolució del conflicte lingüístic reconeixent tots els drets dels catalanoparlants, demostrararà que realment vol construir una societat nova basada en la justícia i la igualtat. Però si ignora aquesta qüestió, si se’n desentén, Podemos no serà més que una altra força colonial, pintada de color regeneracionista, que col·laborarà en la destrucció de la cultura del país en què actuarà. Ja sé que seran molts els votants de Podemos mimètics com sempre d’allò que es cou per Madrid i surt per les televisions espanyoles, però vull pensar que a casa nostra hi haurà uns dirigents de Podem conscients de la responsabilitat que hauran acceptat i que voldran, realment, actuar per al canvi total, de fons i de formes, incloent la qüestió lingüística i cultural.