Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Eleccions anticonstitucionals

|

- Publicitat -

Segons l’article 99 de la Sagrada Constitución Española, aquesta que és intocable però tocada quan els convé als qui manen, el President del Govern espanyol és aquell candidat que, proposat pel Rei després de consultes amb els representants dels grups parlamentaris, obté la majoria absoluta de vots del Congrés dels Diputats. És clar, doncs, que qui elegeix el President del Govern no és el conjunt dels electors de tot l’estat, sinó els diputats que aquests electors han votat en les eleccions parlamentàries. A Espanya, per tant, no hi ha eleccions presidencials –com a França o als Estats Units–, sinó eleccions purament parlamentàries, on els ciutadans voten els qui han de ser els seus representants a les Corts generals (Congrés de Diputats i Senat), que han de defensar els seus interessos, per una banda votant el President i per altra banda votant les lleis més convenients. A l’hora de fer la Constitució varen decidir que aquest seria el sistema democràtic espanyol, tan perfecte o imperfecte com qualsevol altre, però ben precís: les eleccions generals no són eleccions a President del Govern. És més la Constitución ni tan sols diu que el President del Govern hagi de ser parlamentari, tot i que tampoc no ho prohibeix: “Después de cada renovación del Congreso de los Diputados, y en los demás supuestos constitucionales en que así proceda, el Rey, previa consulta con los representantes designados por los Grupos políticos con representación parlamentaria, y a través del Presidente del Congreso, propondrá un candidato a la Presidencia del Gobierno.” Aquest candidat, segons es dedueix d’aquest text, podria ser qualsevol persona, no ha de ser forçosament un diputat. Si, segons la Sagrada Constitución, no hi ha eleccions presidencials espanyoles, ¿per què els partits panespanyols –aquells que es presenten pertot– s’encaboten a fer-nos votar per un candidat que es presenta a una circumscripció que no és la nostra? ¿Per què s’ofereixen pels mitjans públics debats entre candidats que no són els nostres? ¿Per què a la propaganda que se’ns mostra hi surt quasi exclusivament el nom i la imatge d’uns candidats que nosaltres no podrem votar, perquè no es presenten a la nostra demarcació, i en canvi pràcticament no hi surten (o hi surten en petit) els candidats que teòricament aspiren a representar-nos a les Corts generals? Tot el muntatge electoral està plantejat per a fer-nos creure que a les eleccions només hi ha dos candidats –que no anomenaré per a no fer-los propaganda– i que a l’hora de votar hem de triar entre un d’aquests dos, com si fossin realment unes eleccions presidencialistes. La intenció clara és impedir que la gent sàpiga que allò que ha de votar són uns noms del seu propi entorn que haurien de defensar els seus interessos al Parlament, i als quals hauria de poder demanar comptes en el cas que no facin allò que han promès (si és que realment han promès fer res…). La majoria de gent –sé ben cert que més del 90 % dels qui voten– no sap qui són els candidats que vota i l’única cosa que es planteja és si ha de votar la papereta que duu les sigles de l’un o de l’altre dels dos grans partits que manipulen tot el procés electoral, amb la idea que votant aquelles sigles vota el President. I una vegada ha votat, ja mai més es torna preocupar de qui teòricament la representa a les Corts i que ha de vetlar pels seus interessos concrets, que no tenen per què ser els mateixos d’una demarcació a l’altra. D’aquesta manera, a causa d’aquesta ignorància general descaradament provocada, els partits locals (els que només es presenten a les Balears o a València, per exemple) ho tenen pràcticament impossible, obtenir representació parlamentària. Només a Catalunya i al País Basc, molt més madurs políticament, pareix que una bona part dels electors és conscient de la naturalesa d’aquestes votacions generals i vota sense deixar-se impressionar per la maquinària embullosa dels grans partits espanyols. Si Espanya fos realment una democràcia constitucional, aquestes eleccions plantejades tal com es plantegen serien declarades anticonstitucionals, i els debats generals televisats entre dos únics candidats d’una determinada província serien jurídicament impossibles, i els únics debats possibles serien els debats fets entre tots els candidats de cada demarcació, que són els que realment la gent vota. La qüestió és doncs si, vista la clara manipulació de les eleccions per part dels grans partits, podem creure que realment Espanya és una democràcia constitucional. Jo diria que en realitat Espanya és una gran tragèdia anticonstitucional.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut