Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Infraestructures lleidatanes

|

- Publicitat -

Fa temps que Lleida i les comarques lleidatanes estan d’actualitat i no només per la polèmica de la prohibició del burka, que tants rius de tinta ha fet vessar aquests dies, sinó que ho estan, entre altres coses, pel gran nombre d’infraestructures que s’han inaugurat o bé que estan a punt d’inaugurar-se en territori lleidatà. Només cal fer una mica de memòria: pocs anys enrere l’AVE arribava a Lleida, la primera ciutat catalana que va comptar amb aquesta infraestructura. I només fa mig any, a finals del 2009, s’obria l’aeroport de Lleida-Alguaire, el primer construït integrament per la Generalitat al marge d’AENA. Ambdues obres reforcen la centralitat de Lleida, que pot esdevenir una gran plataforma logística i un referent pel turisme pirinenc.

Independentment d’aquestes obres, dies enrere s’inaugurava el futurista edifici de la Llotja, que dota la capital de la Terra Ferma d’un equipament de primer nivell que li permet apostar pels congressos i el turisme, tal com correspon a una ciutat de la talla de Lleida. I així successivament fins arribar a les obres que s’impulsen a la resta del territori lleidatà, com el canal Segarra-Garrigues que, malgrat tot, va avançant i va fent justícia als milers de pagesos i regants expectants. El cas és que des del punt de vista de la dotació infraestructural no hi ha comparació possible entre la Lleida actual i la de quinze o vint anys enrere, fet que obre nombroses perspectives de futur per a la societat lleidatana.

Publicitat

La reflexió anterior em permet dir que el progrés de Lleida i el de les seves comarques ha anat sempre lligat a la millora de les seves infraestructures (carreteres, ferrocarrils, canals, obres hidràuliques, embassaments), i que aquesta vinculació és més perceptible aquí que en altres llocs del país. És per això que no em puc estar de comentar dues efemèrides pròximes que no haurien de passar per alt. Em refereixo a la inauguració de la línia fèrria de Barcelona a Lleida, l’any 1860 (ara fa exactament 150 anys), passant per Sabadell, Terrassa i Manresa, avui vergonyosament deixada de la mà de Deu. I a la inauguració una mica més tardana però gairebé coetània del Canal d’Urgell (1862), obra que incorporava les planes urgellenques al procés de modernització general registrat per Catalunya en aquells anys.

Parlem d’unes obres realment titàniques per l’època, que van requerir d’inversions quantioses i de l’esforç de milers d’obrers, que molt sovint treballaven en condicions precàries com en el cas del túnel de Montclar, una de les obres mes complexes del canal d’Urgell. Tan la línia fèrria com el canal d’Urgell s’emmarquen en la primera revolució industrial del país, la del vapor i el ferrocarril, essent impulsades entre altres personalitats de l’època, per Manuel Girona (1818-1905) a través del Banc de Barcelona. O sigui, parlem d’unes obres que s’emmarquen plenament en el procés d’industrialització i modernització de la Catalunya del segle XIX.

D’aquell procés se’n poden treure algunes lliçons perfectament vàlides pel moment present. La primera: que les dues obres van tirar endavant gràcies a l’impuls de la societat civil i sense comptar pràcticament amb cap ajut estatal, tal com ha passat amb tantes obres d’infraestructura de Catalunya. I la segona, que sense aquestes dues obres, Lleida difícilment s’hauria pogut convertir en el centre d’una de les regions agràries més dinàmiques d’Europa. No em puc imaginar com serien avui les planes urgellenques sense els regadius del Canal d’Urgell. I acabo: el tren de Barcelona a Lleida i el Canal d’Urgell, són dues efemèrides que en cap cas no haurien de passar per alt.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut