Un cop passada la tercera onada de consultes sobiranistes convé recapitular sobre algunes de les coses que s’han anat dient aquests dies des de diversos mitjans, tan propis com forans, i fer una mica de balanç de la situació. No és qüestió de repetir aquí els arguments que d’altres companys opinadors ja han explicat abastament des d’aquestes mateixes pàgines, però si d’intentar aportar nous elements i punts de vista a partir de la meva visió personal de la qüestió.
Una de les primeres coses que voldria destacar, en la línia de molts opinadors que ja han dit la seva sobre la qüestió, és la significació profunda o de fons d’aquesta gran mobilització ciutadana i cívica. No és fàcil mobilitzar a prop de mig milió de persones per participar en una consulta que sobre el paper no tenia cap valor legal, tal com s’han encarregat de dir i de repetir molts mitjans de comunicació audiovisual i escrita, tan des de les posicions més hostils al sobiranisme com des de les posicions més neutres.
Ningú es creu a hores d’ara que un índex de participació situat al voltant d’un vint per cent del cens electoral sigui sinònim de fracàs. Insistir en això és voler desviar la mirada cap a l’aspecte més banal i superficial de la qüestió i preparar el terreny per als futurs resultats de les noves consultes. L’èxit de les consultes no radica en les xifres de participació, més aviat discretes per no dir baixes si es tractés d’un referèndum convencional, sinó en el gran nombre de persones que amb l’acte d’anar a votar van adoptar una postura proactiva a favor del dret a decidir. Aquest és, sense cap mena de dubte, un dels èxits principals dels organitzadors de la consulta: haver aconseguit mobilitzar en pro d’una causa a una part important de la ciutadania i haver-ho fet des de posicions innovadores i inequívocament democràtiques.
Hi ha, un segon aspecte que personalment considero tan o més important que el primer, que consisteix en el formidable exercici de militància ciutadana i cívica que hi hagut al darrere de cada consulta. Algú ha destacat que l’organització de les consultes sobiranistes ha mobilitzat més persones que el famosíssim voluntariat olímpic, amb tot el que aquest va representar. A hores d’ara són milers de persones anònimes les que a cada poble i a cada ciutat van participar voluntària i activament en l’organització dels mítings i els actes de propaganda i en la preparació de la cuina de les consultes pròpiament dites. Han estat milers de persones d’esplais, centres cívics i entitats culturals les que han fet possible les consultes. I això constitueix un capital humà que esdevé un actiu importantíssim de cara al futur del país, sobretot si tenim en compte que s’ha mobilitzat una part molt important del jovent de molts pobles i ciutats. Es com si s’hagués respost al crit Au jovent, via fora! que proclamava una cançó del grup Coses que es va fer famosa els anys setanta. Això representa un salt qualitatiu importantíssim de cara al futur del país.
En el terreny del catalanisme polític cada generació sol tenir els seus referents de lluita ciutadana i cívica. Per la meva generació ho foren la lluita social i política i l’antifranquisme militant amb la música de fons de la nova cançó. Per la generació actual és molt probable que la formidable mobilització que hi ha darrere el dret a decidir esdevingui tot un referent de vida. Personalment, crec que amb l’organització de les consultes s’ha assolit un nou graó en les formes de mobilització, que supera les formes convencionals que tots coneixem. Només des d’aquesta perspectiva es poden entendre algunes càrregues de fons contra les consultes com afirmar, que tenen èxit a comarques i al món rural i fracassen en el món urbà. D’això ja en parlarem quan la consulta arribi a la capital del país. El cas és que el sal qualitatiu ja està fet i que tot plegat se situa en una nova dimensió: la que és pròpia del segle XXI i dels temps actuals.
