Encara recordo quan amb 12 anys anàvem a “sa caseta” que els meus pares tenen a Binibèquer (Menorca) a passar els caps de setmana i les vacances. En aquella època només a una part de l’illa de Menorca es podia sintonitzar TV3 -aquella en que per poder veure la televisió s’havien d’orientar les antenes cap a Alfàbia (Mallorca), on hi havia un repetidor de TV3 instal·lat per Voltor, S.A. l’any 1985; societat creada explícitament per a la realització d’aquest projecte, i de la que molts Mallorquins compraren accions per aconseguir el capital necessari-. No va ser fins el desembre de 1987, quan gràcies a la Fundació Rubió Tudurí, s’instal·lava un repetidor a “el Toro” per fer arribar el senyal de TV3 a la resta de l’illa; poc després la mateixa fundació va finançar l’any 1991 un nou repetidor per fer arribar també el senyal del Canal 33.
Per nosaltres la recepció de TV3 va ser un fet molt important, doncs per primer cop podíem veure una televisió diferent a les que hi havia fins a les hores (TVE1 i TVE2), i el més important, en la nostra llengua pròpia. En aquella època es produïen situacions curioses, com per exemple el fet que la gent de Maó (on no es veia TV3) anava a “sa caseta” entre setmana per veure els partits del Barça.
La recepció de TV3 a les illes va ser determinant per la difusió i normalització de la llengua en una època en que tot just es començava a desplegar la llei de política lingüística de les illes (LLEI 3/1986, DE 29 D’ABRIL, DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ILLES BALEARS), en un moment en que la llengua, fora de l’àmbit familiar estava ferida de mort. Des de l’any 1985 fins al 2005 -quan comença a emetre IB3-, TV3 va ser la única televisió en català que es podia veure a les illes. Gràcies a TV3 i a tots aquells que van finançar els projectes per instal·lar els repetidors -al marge de les institucions-, es van guanyar 20 anys de normalització lingüística a les illes.
A les illes s’ha salvat la situació, almenys en l’aspecte audiovisual català, ja que hi ha hagut voluntat política de fer-ho -sobretot en els moments en que no ha governat el PP-. Les institucions s’han involucrat, i amb l’arribada del TDT s’han obtingut els múltiplex necessaris per continuar amb les emissions -després d’un període d’apagada d’alguns canals-. També, i gràcies a la derrota del PP a les illes, IB3 s’ha convertit en una televisió feta íntegrament en català.
En el cas del País Valencià l’associació cívica Acció Cultural del País Valencià s’ha encarregat de fer arribar el senyal de TV3 als valencians des de 1985, i com en el cas de les illes això ha permès normalitzar la llengua en un territori tant hostil contra la llengua i cultura catalanes. Malgrat tot, i en contra de la voluntat de la societat civil, el PP valencià aconseguí interrompre, després d’anys d’intentar-ho, les emissions de TV3 al País Valencià el passat 17 de Febrer de 2011, després de 3 multes per valor de més de 700.000 € imposades pel govern del Sr. Camps a Acció Cultural del País Valencià.
Un cop més el PP ha aconseguit el que buscava, fer callar a les minories que parlen i pensen de forma diferent. Al País Valencià se li ha negat, després de 26 anys, una televisió en la llengua pròpia del país; i en uns moments en que sense masses complexitats tècniques podem veure televisions fetes a l’altra punta del món. En aquests moment al País Valencià tan sols els hi queda la Televisió Valenciana, que segons un informe de CCOO publicat l’any 2010 indicava que el 58% de les seves emissions eren en llengua castellana.
Diu el Sr. Camps, que la situació és causada per culpa del govern de l’Estat que encara no ha concedit un nou múltiplex pel País Valencià. Sorprèn, doncs no hi ha hagut problema en concedir-li a les Illes Balears, i més ara quan es reivindica “la harmonización entre comunidades”.
